Resultats de la cerca frase exacta: 195

Diccionari de sinònims Franquesa
51. angoixa
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ansietat, en med., estat d'intranquil·litat amb sensació d'opressió al cor. opressió panteix ofec fatic angúnia, malestar en què hom té la sensació d'estar pròxim a l'esmortiment. íncubo íncube, angoixa durant el son. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
52. dormida
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
son(m.). clapada(fam.) migdiadao sesta, dormida breu que hom fa després de dinar. becaina, en la frase fer una becaina, fer una dormideta, esp. assegut en una cadira. sobec, íd. rebeca, dormida curta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
53. fera
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
animal carnisser bèl·lua feristeles(f. pl.), nom genèric de les feres petites (guineus, mosteles, etc.). feram, tota mena d'animals silvestres. salvatgina, bèstia que viu al bosc, especialment les que són objecte de caça. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
54. missió
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Obra que hom encarrega a algú d'anar a complir. comesa comissió encàrrec(->) tasca obra 2 (En sentit religiós) evangelització apostolat 3 Conjunt dels qui són enviats en missió. delegació ambaixada diputació representació(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
55. romànic
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
neollatí(només parlant de les llengües romàniques, sortides del llatí vulgar). Les llengües romàniques o neollatines són les següents: portuguès, gallec, espanyol o castellà, català, francès, francoprovençal, occità, romanès, dàlmata, italià, sard i retoromànic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
56. sentit 2
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. Els cinc sentits són: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. seny. Amor per nostres senys ens entra (Ausiàs March.) sisè sentit, es diu vulgarment per significar una mena d'intuïció, facultat indefinible de sentir o conèixer coses que no són perceptibles a tothom. 2 Perdre els sentits [...]
57. cap a (cap 3)
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 prep. devers vers (poèt.) en direcció a dret a. Adeu-siau, me'n vaig dret a casa. 2 vers o envers, cap al costat de..., cap a la banda de... Les habitacions són vers (o envers) el jardí. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
58. especialitat
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualitat d'especial. particularitat. 2 Allò a què algú es consagra d'una manera especial. fort. El seu fort són les matemàtiques. feu(fig.). Considerava aquesta matèria com el seu feu. domini(fig.) 3 medicament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
59. mortal
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Subjecte a la mort. moridor. Tots els éssers vius són moridors. perible, que pot perir. 2 Que causa la mort. mortífer letalo letífer fatal funest. Un accident funest. capital. Pena capital. Enemic capital. 3 Fig.: destructiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
60. vicissitud
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
alternativa. Les alternatives de la fortuna. incidència. Què vols fer-hi? Són incidències de la vida. clarobscur(fig.). Els clarobscurs de la vida. avatar(fig.). Els avatars de l'existència. Cp. atzar. Els atzars de la guerra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
Pàgines  6 / 20 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>