1 v. intr. pujar. 2 cavalcar. 3 v. tr. Pujar sobre un cavall, etc. cavalcar. Tu cavalcaràs el cavall negre. 4 Acoblar-se el mascle amb la femella: cobrir. 5 Arranjar un objecte compost de diferents parts, ajustant aquestes parts. armar. Armar un llit, un armari, etc. dreçar parar [...]

1 v. tr. posar, restablir. 2 v. intr. descansar. folgar desfeinar-se desenfeinar-se(Alc.) respirar(fig.). Pareu! Respirem una estona. jeure(fig.), dit d'un afer. No t'apressis a resoldre aquest afer: deixa'l jeure. parar. Ara no treballis més: para un moment. prendre alè, reposar abans de [...]

1 Aplicar l'orella a oir quelcom. dreçar l'orella (o les orelles) estar a les escoltes auscultar, escoltar els sorolls interiors del cos, com fa el metge. estar suspès dels llavis(d'algú), escoltar-lo amb atenció. estar amb un pam d'orella parar orelleso parar orella badar les orelles obrir l [...]

nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares. enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa. florejar, ésser a flor de. caure. On cau aquest poble? parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí. raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el [...]

discontinuar, interrompre allò que un mateix està fent. suspendre, interrompre temporalment. parar. Va parar de parlar per eixugar-se el front. tallar(el camí, les comunicacions, la retirada, la febre, la paraula a algú, la digestió, etc.) entretallar. Els sanglots entretallaven les seves [...]

1 renunciar. 2 (resignar-sepron.). Acceptar amb conformitat una cosa. conformar-se(->) sotmetre's doblegar-se(fig.) acceptar(tr.). Acceptar la mort, resignar-s'hi. adaptar-se, conformar-se a quelcom. Cal adaptar-s'hi. parar l'esquena(fig.) arronsar les [...]

sobtosament, fet d'una manera sobtosa, dit només d'una acció feta bruscament. bruscament(->) improvisamento d'improvís de sobteo de sobtada de cop sobteo de cop descuit de cop i volta en sec. Cantava, i a mitja cançó es va parar en sec. d'un plegato tot d'un plegat tot d'unao tot d [...]

receptar, donar alberg o asil contra un perill, sobretot a una persona perseguida. hospitalitzar, albergar un malalt en un hospital. 2 (albergar-sepron.) albergar(v. intr.). El pelegrí albergà en un hostal. prendre alberg prendre estatge parar. On pares quan vas a Figueres? posar. Quan anem al poble [...]

1 tostempso tothora a tota hora, a totes horeso a qualsevol hora en tot temps en tots els casoso en tot cas ara i sempre sense parar incessantment nit i dia immancablemento infal·liblement constantment contínuament inveteradament crònicament perpètuament tota la vida des del ventre de sa mare des [...]

1 remarcar advertir. És una errada que jo no havia advertit. apercebre's. De sobte, s'apercebé que no portava corbata. parar esment fixar-se. No m'hi havia fixat, en aquest detall. notar. No ho havia notat, que la finestra era oberta. atalaiar-se. No ens vàrem atalaiar de la seva arribada [...]