un pas endarrere(també fig.) fer marxa enrere retirar-se replegar-se, esp. les tropes. retreure's batre's en retreta caure de l'escambell(fig.), recular de la bona situació en què hom es trobava. 2 v. tr. retardar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

batre atuparo tupar ataconar baquetejar assamarrar assarronar aplançonar atonyinar bastonejar garrotejar carregar(algú) de cops adreçar(fig.) adobar(fig.) escalfar(fig.) flingantejar estomacar esgalabrar esgarbissar estovar surrejar blavejar(algú), omplir-lo de blaus. donar (o clavar) llenya [...]

1 enemistar. 2 (barallar-sepron.) esbatussar-se breguejar esgratinyar-se, barallar-se a esgarrapades. esgatinyar-seo esgatifinyar-se, íd. bategar batre's entrebatre's escatifenyar-se, barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc. combatre (->) lluitar (->) haver-se-les renyinar [...]

1 v. tr. rebre. tomaro entomar. La maltempsada ens va sorprendre a camp ras i vam haver de tomar la pluja. aguantar 2 Evitar allò que ens ve a batre. aturaro deturar immobilitzar paralitzar detenir 3 Estendre la mà per rebre allò que hom ens tira. copsar, atrapar al vol. 4 Impedir de [...]

1 cocou, nom infantívol per ou. ou del dia ou fresc ou estantís, que no és gaire fresc. ou blanc, ou passat per aigua. ou passat per aigua, ou bullit durant uns tres minuts. ou dur, ou bullit durant uns deu minuts. ou escumat, ou bullit sense closca. ou ferrat, ou fregit sense batre'l. ou [...]

1 v. intr. justar, fer justes en un torneig. També s'usa en sentit fig. Justar, un escaquista, contra un altre. júnyer, íd. bornar, íd. escaramussar o fer escaramusses batallar guerrejar batre's rivalitzar(en coses de l'esperit) mesurar les seves (o les meves, o les teves, etc.) forces (amb [...]

. batre. Batre la muralla amb l'artilleria agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren. escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany. carregar [...]

1 v. intr. xocar. 2 posar-se a. 3 v. tr. donar. flocar. Li va flocar una bufetada. entaferraro etzibar. Li va etzibar un cop de puny. fúmer fotre(vulg.) plantar propinar 4 abs. Donar cops a algú. batre cinglar tustar atuparo tupar(dial.) dardar, pegar fort. copejaro colpejar espinyar [...]

tribunal. obeir, cedir alguna cosa a l'impuls o a l'acció de quelcom. La barca no obeïa el timó. batre's en retirada Ant. Resistir. Tenir algú a ratlla. 3 escagassar-se, cedir, un mur, una pilastra, etc. aclofar-se, íd. aclucar-se(un pont, un arc [...]

. S'usa esp. com a intr. Les campanes repicaven. campanejar, tocar les campanes. En aquell poble, campanejaven per qualsevol motiu. engegar (o llançar) les campanes al vol volar (les campanes), íd. batre el tamborCp. redoblar (intr.). Els tambors redoblaven furiosament. tritllejar(intr.), sonar [...]