1 v. tr. fer cas(d'algú o d'alguna cosa) reverenciaro reverir venerar tenir un culte(per algú), dit hiperbòlicament. acatar(una llei, un manament) servar(en certes frases). Servar els pactes. honrar. Ant. Conculcar (només fig. els drets, les lleis, l'autoritat). Desvergonyir-se (amb algú). [...]

deslliureo lliure immune, no subjecte a una autoritat, a una obligació, a una pena. quiti, exempt d'una obligació pecuniària o moral. franc, exempt de certes càrregues. Franc de port. exonerat desobligat descarregat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

citació, cita donada per una autoritat competent. convocació Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

menyspreamento menyspreança, acció de menysprear una persona o una cosa. desdeny miquel, menyspreu inesperat que mortifica o humilia. vilipendi viltinença desconsideració ignomínia, menyspreu públic. conculcació(de les lleis, de l'autoritat, dels drets d'algú, etc.) Manuel Franquesa i [...]

sínode conciliàbul, concili no convocat per l'autoritat legítima. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. solemne protocol·lari 2 m. ritual, cerimonial religiós. protocol, cerimonial a observar per una alta autoritat; conjunt de normes de cortesia. etiqueta, cerimonial que s'ha d'observar a la cort, en un acte públic solemne, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. estratocràcia: forma de govern en què l'autoritat militar és sobirana. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

poder legal autoritat judicial competència dret fur. El fur eclesiàstic, civil, militar. atribucions Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

datiu, donat o assignat no per la llei, sinó per una decisió de l'autoritat competent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ancià, vell en un càrrec i major en autoritat. Cp. expert, experimentat, aguerrit Ant. Debutant. Novici. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]