FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aquí(en certes construccions). D'aquí a Nadal. Fins aquí no ha plogut pas tant com tu creies. a hores d'ara presentment ara per ara, en aquest moment si més no. ara com ara, mentre no canviïn les coses. 2 En un moment pròxim al present (passat o futur). ara mateix de fresc adés. Adés ha [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
profusament pletòricament pròdigament abundantment abundosament copiosament opimament grassament exuberantment a doll a dojo a dolls a balquena a la baldor a betzef a manta a caramull en orri a carretades a munts a forfollons a palades (esp. diners) a discreció. Tenir una cosa a discreció, tant [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 enrotllar recargolar, cargolar tant com es pot; tornar a cargolar. enroscar revoltillar revoltar, fer donar una volta. Revoltar-se com un cuc. rotllar (Alc.) torçar o tòrcer retorçar o retòrcer rullar, cargolar els cabells. arrissar(->) rinxolaro enrinxolar, cargolar els cabells. entorxar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que no tenia raó. Confesso que no el feia tan intel·ligent. conèixer. Conec que teniu raó. convenir. Tots convenim en el mèrit d'aquest treball. acordar. Tothom li acorda que ho ha fet sense mala intenció. concedir. Us concedeixo que en aquest punt anava equivocat. atorgar, reconèixer, confessar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
flocar. Vegeu els textos següents adduïts per Alc. (article flocar): Això de dir penjaments de la mare de sant Pere i de flocar-la a l'infern em sembla tan lleig com un pecat mortal (Ruyra). Et flocaré un revés, que la paret te'n donarà un altre. Li ha flocat un tacó. N'hi flocà una escopetada (cançó [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Arpejar(tr.), estar tan prop d'una cosa, que manqui poc per a arribar-hi. No té encara vint anys, però els arpeja. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
subtil. filar prim(fig.), raonar subtilment. 2 v. tr. discutir, raonar sobre una cosa tenint en consideració raons tant favorables com contràries (pres en aquest sentit, discutir s'usa sense que calgui un interlocutor). escatir, raonar sobre si una cosa és això o allò. Manuel [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, clar, poderós, però és una ànima roïna, baixa, etc. psique, personificació de l'ànima humana. persona. 2 L'ànima considerada com a seti de la vida sensitiva i volitiva. ànim, l'ànima en tant que vol, en tant que és principi d'activitat. cor. És un home sense cor, sense ànima. coratge. Ésser [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
forçar. Forçar la dosi d'un medicament. Forçar la veu. carregar inflar ponderar(les qualitats, els mèrits, d'algú o d'alguna cosa) extremar. Extremar el rigor. portar a ultrança dramatitzar(una descripció). No dramatitzis les coses, que no n'hi ha per a tant. engrossir. Quan descriu un accident [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agrimar-se, entebeir-se les bones relacions entre dues persones per causa de raons, etc. refredar-se (o entebeir-se) les bones relacions tirar-se els plats pel cap(fig.) trencar el plat bonic(fig.), renyir dues persones que eren molt amigues. no fer-se(amb algú). Aquests dos, tant amics que eren, ja no es [...]
