FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobretot particularment màximament majorment per damunt de tot precípuament singularment especialment bàsicament fonamentalment més que més tant més. Tant més si hom té en compte que és molt ric. oimés Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 refregir, tornar a fregir o fregir massa. sofregiro sofreginar, fregir lleugerament. saltar, fregir amb foc molt viu, fent saltar la vianda, de tant en tant, per evitar que s'enganxi. coure(->) és un mot genèric, que s'aplica a totes les formes de preparar una vianda mitjançant l'acció del foc [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (dial.) (Terme de comparació) no tant (com). No tinc tants diners com tu. Ara no plou tant. 2 No menys que: Tant com. 3 (Terme d'exclusió) fora de. Tots hi eren, fora de la Maria. 4 A menys que: Fora que. Ell no ho sabrà, fora que tu li ho diguis. llevat que tret que Manuel Franquesa [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 saciaro assaciar sadollaro assadollar satisfer la gana(o la fam) afartar(vulg.) embafar, una menja atipar de tan dolça o greixosa. No puc menjar res més, estic embafat. 2 (atipar-sepron.) enfitar-se arrigolar-se atracar-se ataconar-se omplir el buc enfetgegar-se acarcanyar-se(d'aigua) treure [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 premsar prémer estampir, posar quelcom entre dues coses que, exercint-hi pressions en sentits contraris, la subjecten fortament. estrangular, comprimir un conducte per impedir el pas d'un fluid. escanyar, íd. serrar. No ens podíem moure de tan serrats que anàvem. pitjar trepitjar(amb els peus [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lent. a pams. Anem a pams i escatim les coses bé. a poc a poc a poc a poquet pas a pas pam a pam a pleret a pas de tortuga a pas de bou xano-xanoo xino-xano(aplicat al caminar) xau-xau, a poc a poc. insensiblement, fet tan lentament que l'observador a penes se n'adona. progressivament [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fuet esclafidor tralla(pròp. la tira de cuir o corda que, amb la vara o mànec, forma les xurriaques). El carreter donava de tant en tant un bon cop de tralla a la mula que sonsejava. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
altri, un altre, els altres. Altri és pronom i, per tant, no porta mai article, a diferència d'altre, que és un adjectiu. En mans d'un altre, però: en mans d'altri. segon. El costum és com una segona natura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Posar-se al llit per causa de malaltia. enllitar-seo enllitegar-se enllitar(v. intr.). Es trobava tan malament que a la fi hagué d'enllitar. fer llit. He passat la grip, però no he hagut de fer llit. guardar llit estar allitat ficar-se al llit(≠ tirar-se al llit). Fica't al llit un parell de [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 miseració commiseració misericòrdia. Va quedar tan malferit que feia misericòrdia de veure'l. pietat llàstima pena. Feia pena de sentir-lo. planyença dolença. M'ha fet dolença aquesta pobra gent. condolençaCp. condol humanitat. És un home sense humanitat. commoció. Aquella escena de misèria [...]
