FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
punt de caure, gairebé queia. venir d'un fil (o d'un pèl) que(+ subjuntiu). Va venir d'un fil que no ens mulléssim. anar (o venir) de prim. A la dama li vingué molt de prim que no li agafés un baticor. El verb cuidar expressa la idea de estar a punt de. He caigut i he cuidat rompre'm el braç. Cp [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desencantar desencisar desil·lusionar(->) desenganyar defraudar fallir, mancar, algú, a allò que hom esperava d'ell. Tres dels nostres socis ens han fallit. frustrar les esperances(d'algú) deixar (algú) amb un pam de nas sortir carbassa(una cosa o una persona) caure l'ànima als peus [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estranyat de la dignitat del propi honor (Alc., document del segle XIII). Cp. fer caure de l'escambell 3 despatxar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 munyir, collir olives, fulles, etc., cenyint la branca amb la mà i fent-la córrer al llarg d'ella. eixonar, íd. perxejar, fer caure la fruita per mitjà d'una perxa. batollar, fer caure la fruita per mitjà d'una batolla o pal. eixarcolar(->), collir l'herba dels camps sembrats. fer, en la [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
emmalaltir-se posar-se malalt caure malalt gamar-se, agafar una malaltia que fa perdre les forces o el delit. encalostrar-se(un nodrissó per haver begut els calostres o primera llet de la mare) empiocar-se, posar-se pioc o clocpiu. Es diu pròpiament dels ocells i, per extensió, també de les [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. botaro botre saltironaro saltironejar, fer petits salts o saltirons (ballant, caminant, etc.). guimbar, anar saltant alegrement. cabriolar, fer cabrioles. 2 desprendre's, caure. Saltar per damunt d'una dificultat grossa: Tallar el nus gordià. Fer saltar una construcció [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llaç(també fig. Ja has caigut al llaç) llacera(per a caçar conills) sendera, xarxa que hom posa a la boca d'un cau. envescada(fig.) ratera trampa llosellao lloseta cep(per a agafar guineus, llops, etc.) brell(per a caçar ocells) tela(íd.) bertrol, en la frase caure al bertrol (fig.). [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. espurnar-li (o espurnejar-li) (a algú) els ulls, tenir una llàgrima a punt de caure, tenir els ulls humits. enllagrimar-se els ulls, omplir-se de llàgrimes. ploramiquejar, plorar per no res. sanglotaro sanglotejar, plorar fent sanglots. plorar (o vessar) llàgrimes(seguit sovint de qualificatius com [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bocaterrosa, de bocadents, ajagut de cara a terra. de sobines, d'esquena, de memòria, de panxa enlaire. Caure de memòria. Dormir de memòria. 2 m. (del blat) bolca bolcament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Anar a l'atzar, d'una banda a l'altra. vagar(->) vagarejar vagabundejar divagar rodar anar a la ventura 2 Desviar-se de la veritat, moralment del camí dret. fallar caure en error equivocar-se(->) faltar(->) enganyar-se(->) 3 v. tr. No encertar. equivocar. Ha equivocat [...]
