alliberament. rescat remença, redempció personal. Pagès de remença, serf, a l'edat mitjana, que podia redimir-se pagant ell mateix una quantitat al seu senyor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

escriptori. secretari(usat a l'edat mitjana). Fer diversos secretaris de fusta i de ferro (document del s. XIV, citat per Alc.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran(euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols [...]

velledato vellura ancianitat senectut decrepitud canície(fig.) senilitat, afebliment del cos o de l'esperit causat per la vellesa. caducitat edat(euf.) l'hivern de la vida Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

maridable o maridadora (es diu solament de la dona) collidor, que està en edat de casar-se. núbil. És el mot savi equivalent de casador; es diu esp. de la dona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ficar a la presó (o a la garjola) encarcerar engarjolar arrestar, posar algú a la presó provisionalment, fins que una sentència decideixi. detenir, íd. recloure engabiar(fig. i fam.) internar, recloure en una casa de correcció o en un manicomi un delinqüent de menor edat o un irresponsable [...]

1 Data memorable en què s'acaba un ordre de fets i en comença un altre. era(->). L'era cristiana. L'era musulmana. període. El període romàntic. El període republicà de la història d'Espanya. edat. L'edat del ferro, que comença des del moment que l'home descobrí el ferro i l [...]

prestar-se. Prestar-se algú a fer una cosa. deferir. Jo defereixo a la seva edat. complaure abellir-se a (quelcom), tornar-se condescendent. A la fi s'abellí a fer-ho. dignar-se. Senyor, digneu-vos a escoltar-me. cedir, accedir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

olíban Cp. timiama: confecció aromàtica semblant a l'encens, usada a l'edat mitjana però procedent de l'Orient. El llit... amb flors i rama, amb timiama el perfumava (Lo Spill, citat per Alc.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

seixantena(es diu hab. en un sentit aproximat). Hi havia una seixantena de cantaires, uns seixanta. Quan s'aplica a l'edat d'una persona cal entendre-ho en sentit just. Ja ha passat la seixantena. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]