1 adj. indisposat, lleugerament malalt. empiocat, íd. pioco clocpiu, íd. destrempat, íd. fotut(vulg.) o fumut. El pare està molt fotut. sofrent tocat, malalt d'una part del cos. Tocat del pit. Tocat de poagre. no estar ben catòlic, no estar gaire bo, no trobar-se gaire bé. esventrellat [...]

molta sopa. panarra, que menja molt pa. gastrònom(m. i f.), aquell a qui agrada de menjar bé més aviat que molt. mamerri(m. i f.), dit d'un infant que mama molt. Ant. Ésser de poca vida. Menjar menys que un pardal (o que un ocellet). Menjamiques. Menjafestucs. El pare Miques. Manuel Franquesa i [...]

1 adj. amador afeccionat estimador admirador. Aquella actriu té molts admiradors. benafecte amorós. És un pare amorós. enamorat. Era un home enamorat de la Costa Brava. apassionat. Era apassionat per la música. ésser gormand(d'una cosa) lletraferit, amant de les lletres, de llegir. idòlatra [...]

emmainadada. Enfillat. Cap pare enfillat no mor enfitat (refrany). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(fig.). En poc temps, va esgotar el seu patrimoni. menjar-se. S'ha menjat l'herència del seu pare. En una setmana, es menja la mesada. esmerçar. Esmerçar diners en un negoci dolent. afluixar la bossa, gastar diners. gratar-se la bossa, íd. prodigar, despendre o gastar amb prodigalitat. despecegar [...]

1 Que sent alegria. joiós. Estic joiós del meu fill. gaudiós(Alc.) content. A casa, quan el pare està content, està content tothom. gojós campal satisfet boig d'alegria(hiperb.) esborneiat d'alegria (o de goig) exultant ple de joia estar trempat com un orgue, estar de molt bon humor. radiant [...]

1 Tocar al terme del seu camí, una persona o una cosa. aplegaro plegar(dial.). Al cap de poc aplegà el capità. pervenir, arribar amb dificultat i esforç a l'indret on volíem anar. atènyer. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. abordar, arribar a un ribatge. Abordarem a Tarragona [...]

. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà. Ant. Descreure. 3 obeir. 4 v. intr. creure en tenir fe fer cas de. Fer cas de la paraula del pare. tenir confiança. No tenia confiança en els metges. [...]

. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però [...]

a les orelles. engiponar-se, posar-se una peça de vestir de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? cossar-se, posar-se la roba molt ajustada al cos. calçar-se, posar-se un calçat. 7 Posar-se a: arrencar a. Quan veié el seu pare, arrencà a córrer. [...]