FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Naturalesa divina, ésser diví. La divinitat de Jesucrist. Retre un culte a la divinitat. Ésser considerat com a diví. Les divinitats de l'Olimp. divinitat tòpica Divinitat local. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a un difunt o a allò que hom fa per ell. Retre a algú les honres fúnebres. Cerimònia fúnebre. Elogi fúnebre. Molt trist, de mort. Idees fúnebres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Honor que la persona tributa a Déu o a tot allò que considera sagrat. El culte que devem retre a Déu. Conjunt d'actes i cerimònies amb què es tributa aquest homenatge. Culte intern, extern. culte diví Culte degut a Déu, a un déu o als déus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retre culte (a Déu, als sants, a les coses sagrades). Un altar on es venera la imatge de Crist crucificat. Tenir en gran reverència, honorar devotament (algú, especialment un ancià). Sempre ha venerat els seus mestres. Venerar la memòria dels seus pares. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix una persona. Una al·lusió personal. Una invitació personal. Retre a algú un servei personal. Que concerneix les persones. El dret real i el dret personal. En ling., que pot ésser afectat per la categoria gramatical de persona. Els pronoms i els verbs tenen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lliure ni predictible a partir de la gramàtica i de la semàntica. La col·locació és un tipus específic de coocurrència. Les expressions retre homenatge i por visceral són col·locacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retre honor (a algú o alguna cosa). Honrar Déu. Honrar pare i mare. Enaltir, premiar, el mèrit (d'algú o alguna cosa). M'honra amb la seva amistat. L'honraren amb el primer premi. Ésser motiu d'honor, d'orgull, de glòria (per a algú). Un savi que honra el seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Punt d'honor. L'honor de l'exèrcit. El camp de l'honor, de batalla. Honra 1 2 . Estima pagada al mèrit. L'honor de la victòria sigui tot per a ell. Prova d'aquesta estima. Retre honor a algú. Retre honor al mèrit, al talent, d'algú. Donar una festa en honor del vencedor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nivell de salut. Plenitud de la condició humana. Estat de gràcia espiritual, el fet d'escapar de la mort eterna. La salut eterna. El paradís, port de salut. El diable és enemic de la nostra salut. Salutacions. Retre les saluts a algú. Fórmula de salutació. Salut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coses avantatjoses per a algú. Servir els interessos d'altri. Béns de fortuna. Tu no tens cura dels teus interessos. Guany que dona a algú un capital que ha prestat o que li deuen. Retre un capital prestat un interès anual d'un cinc per cent. En aquests cinc anys ha cobrat 500 euros [...]