FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mi, pertanyent a mi. El meu pare. La meva casa. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de mi. Davant meu. A la vora meu. la meva La voluntat, l'interès, l'opinió, etc., propis. Per més que digueu, jo faré la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]