Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de crear una sigla s'ha de procurar evitar que coincideixi amb una altra de ja existent. Amb
l'objectiu d'evitar aquesta coincidència, és útil recórrer a l'ús d'altres lletres o partícules quan la
formació mitjançant la primera lletra de cada mot ple dona formes que s'escriuen igual [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
com ara en els preus de mercats i botigues, recollits per l'estàndard Unicode dels programes
informàtics.
A continuació figuren els símbols de monedes que hem considerat més habituals: (*)
País o zona Nom Símbol ISO Símbol Unicode
Albània lek ALL
Algèria dinar algerià DZD
Argentina peso argentí [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, plomes) i les
dificultats de reproducció.
En l'origen de les abreviacions sembla haver-hi un component religiós. Els nomina sacra
o noms sagrats eren escrits, per respecte, de manera simbòlica o abreujada. Per exemple, els cris-
tians utilitzaven les inicials de Jesús Crist Fill de Déu Salvador (en [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
proves d'accés a la universitat
els EUA els Estats Units d'Amèrica
En alguns casos, el gènere i el nombre d'una sigla corresponen a conceptes genèrics als quals s'as-
socien semànticament o a elements elidits.
l'AVE (tren)
el TERMCAT (centre, organisme)
un PDF (document digital)
un DIN A4 (full [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una
dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb
taules codificades per a totes les informacions que es poden tipificar, perquè les variables que [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
accentuar
per assegurar-ne una pronunciació determinada, sempre que l'accent gràfic s'adeqüi a les regles
generals d'accentuació (vegeu l'apartat 6.1 del capítol «Sigles»). En el cas dels noms propis, cal
tenir en compte la voluntat de la persona o l'organisme responsable de l'acrònim.
ÈLIA [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, independentment de la llengua
d'origen dels mots abreujats.
IPC i-pe-ce [ipesé]
CDR ce-de-erra [sede'?r?]
KGB ca-ge-be [ka?eßé]
La v i la w, quan formen part d'una sigla, es llegeixen [bé] o [vé], segons els parlars.
BMW be-ema-ve
VIH ve-i-ac
S'ha de tenir en compte que el nom de les consonants [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Punt abreviatiu i barra
Ja hem dit que una de les característiques de les abreviatures és que porten, al final, un punt o una
barra inclinada. Si s'utilitza la barra inclinada no es fa servir el punt, encara que una part de l'abre-
viatura, com a tal, el dugui quan s'escriu sola.
fra. factura [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
el punt abreviatiu va seguit de punts suspen-
sius, només s'escriuen tres punts.
Vegeu pàg. 25 i seg. També podeu consultar la bibliografia adjunta.
Us recomanem que signeu personalment les notificacions. Eviteu, per tant, les
fórmules p. a., p. o., p. abs...
En el cas d'altres signes de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
d'una sigla que comença amb vocal, l'article el i la preposició de s'apostrofen sempre, però
l'article la no s'apostrofa si la vocal inicial és i o u.
l'IPC l'i-pe-ce
l'OAP l'o-a-pe
la IBM la i-be-ema
la UPC la u-pe-ce
d'ADN d'a-de-ena
d'UGT d'u-ge-te
Si la lletra inicial és una consonant [...]