FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre, donar entrada (a algú), en algun lloc. L'Acadèmia ha admès dos nous membres. L'havien admès a la presència del rei. L'admeten a les festes que donen. Acceptar 2 1. Admetre una teoria, una hipòtesi. Consentir, sofrir. No admetre excuses. Això no admet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consentir a rebre (un oferiment). Va acceptar el present que li feien. Acceptar una almoina. Consentir (a una proposta). Acceptar un encàrrec. Comuniqueu-li si accepteu la invitació. Acceptar la batalla. acceptar una lletra de canvi Obligar-se a pagar-la. acceptar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ferrocarril a una companyia anònima. Consentir, permetre. Li concedeixo que surti tres vegades la setmana. Concediu-me una estona de repòs. Admetre a un adversari, en una discussió, (algun punt) com a ver. Us concedeixo que en aquest tema no tinc raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No acceptar. Ha refusat el diner amb què volíem pagar els seus serveis. Ell refusà la corona. Després de pensar-s'hi molt, va refusar aquella feina. No consentir a fer una cosa. Ens vam refusar a fer-ho. Rebutjar 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre's, consentir. Rendir-se a una opinió. S'ha rendit a l'enemic. Fatigar en alt grau. El Jordi, escalant la muntanya, es va rendir molt. Produir (tal o tal benefici o utilitat). Inversions que rendeixen més d'un deu per cent. Sotmetre (les pells) a rendiment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una pressió, tracció o torsió fortes, consentir greument (alguna cosa). La neu ha escruixit les branques i els vents de març en faran caure moltes. Les bigues s'han escruixit de tant de pes com aguanten. Una cosa extraordinària per la seva anormalitat, enormitat, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pensament s'acordaren. Concedir, consentir o donar (el que algú demana). Li acordà la mà de la seva filla. Acordeu-me aquesta gràcia. Admetre com a ver. Tothom li acorda que ho ha fet sense cap mala intenció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prioritat a. Abans de consentir això, preferiria perdre-ho tot. abans de gaire Dins de poc temps. abans que Indica prioritat. Abans que te'n vagis d'aquí, endreça les teves coses. abans que res [o abans de res] Abans que cap altra cosa. Abans que res, prepara-li el sopar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
això. Torbament de l'ànim, que sol fer enrojolar el rostre, en sentir-nos objecte de l'atenció d'algú. Li fa vergonya parlar en públic. Estimació de la pròpia honra. Un home de vergonya. No tens vergonya de consentir una malifeta com aquesta. Òrgans genitals [...]