FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Domini exercit per un cacic. Temps que dura aquest domini. Sistema d'organització política superior a la tribu caracteritzat per un sistema econòmic fonamentat en la redistribució, per l'emergència de classes socials i per l'especialització en la divisió del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descendents d'un avantpassat comú, llinatge, nissaga, ascendència. Ésser de raça reial. Aquell noble era membre de la raça dels Capets. Tribu, poble, nació, que es considera pertanyent a la mateixa soca, al mateix grup ètnic. Categoria de persones, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics romans, fracció d'una tribu. Al baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes. A l'antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del Senat, o les assemblees religioses. Conjunt d'organismes administratius i judicials per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en un estat de natura, no domesticat. Animals salvatges. Que creix sense la cura de l'ésser humà, no cultivat. Olivera salvatge. Inhabitat, inculte. Una illa deserta i salvatge. Incivilitzat, que viu fora de les societats civilitzades. Els pobles salvatges. Una tribu salvatge. Van [...]
vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se [...]