f 1 mar i aeron quaderna, costella. 2 mar costellam m. La cuaderna de una nave, el costellam d'una nau. 3 cuaderna de armar mar quaderna forta. 4 cuaderna vía [estrofa] quaderna via. [...]
f 1 [permanencia] estada, sojorn m. Escribió la novela durante su estancia en París, va escriure la novel·la durant la seva estada a París. 2 p fr [morada] domicili m, estatge m, estatge m, casa. 3 [habitación] estança, cambra, habitació. 4 [en un hospital] estada. 5 [estrofa] estança. 6 amer [...]
Estructura formal AAB, habitual en la música i la poesia de diferents llocs i períodes, associada a l'estrofa de la cançó alemanya, tant seglar com litúrgica, de final del segle XII en endavant. [...]
S'escriuen amb lletres els ordinals següents
1. Els mil·lennis: El tercer mil·lenni abans de Crist.
2. Els intervals musicals: dues octaves
3. Les divisions horàries romanes: prima, tèrcia, sexta, nona.
4. Les paraules següents:
quinto (lleva)
octava (estrofa)
novena (pregària)
dècim [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, adreçat sovint a una dona. himne, poema de lloança. càntic, poema religiós. glossa, poema consistent en l'amplificació d'una estrofa, en què cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o versos d'aquella estrofa. glosa, cançó popular curta, sovint improvisada, pròpia de les Balears. goigs, composició [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. estramp, vers lliure, que no rima amb altres. cants, versos heroics, èpics. rodolí, vers d'una auca. retronxa, vers que es repetia al final de cada estrofa en certes composicions poètiques. 2 poema. 3 Fer versos: Versejar. Versificar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]