FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assetjar, setge. L'assetjament d'una ciutat. Suportar l'assetjament dels periodistes. assetjament sexual Agressió reiterada a la llibertat sexual que no inclou la violació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió de l'un extrem a l'altre d'una cosa, del començament a l'acabament. La llargada d'un carrer, d'una carretera, d'un riu. L'armari de la botiga té prop de vuit metres de llargada. La llargada d'un setge, d'una guerra. La més gran de les dimensions d'una cosa o figura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar setge (a una fortalesa, a una ciutat, etc.). Assetjar un castell. Una ciutat assetjada. Voltar (un indret) per impedir de sortir-ne, per tractar d'entrar-hi. La neu va assetjar el refugi i no ens poguérem moure durant una setmana. Importunar insistentment (algú) amb les nostres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pesca) que estava calat. Llevar una xarxa. Cap al tard, llevaren i tornaren a port. llevar el camp Plegar les tendes d'un campament. llevar els anyells Separar-los de les mares, desmamar-los. llevar el setge Aixecar el setge. llevar el son a algú Una preocupació, un estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tots. Fer que (alguna cosa) estrenyi més, es clogui amb més força com estrenyent. Estreny-me la cotilla. No està lligat prou fort: cal estrènyer més el cordill. Estrènyer els punys. Estrènyer un nus. Estrènyer les dents. Estrènyer el setge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setge Retirar les tropes que assetjaven una ciutat, una fortalesa, etc. aixecar una sessió Donar-la per acabada. Fer néixer, desvetllar, promoure. Un discurs que va aixecar un gran entusiasme. Aixecar protestes. Ventar (les campanes) i pujar-les fins al punt més alt establert, on [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caure de feblesa, d'inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell. Caure de bondat. Sucumbir. En el darrer combat n'han caigut dotze dels nostres. Roma caigué sota els bàrbars. La ciutat ha caigut després de tres mesos de setge. La maniobra dels conservadors ha fet caure el [...]