FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Començar a anar a cops. venir amb les mans netes Pretendre una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtenir-la. [usat generalment en pl.] Possessió personal. Venir alguna cosa a les mans d'algú. La carta arribà a les seves mans. [usat generalment en pl.] Control, direcció, [...]
conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]
v tr 1 [solicitar] pretendre. El príncipe pretende la corona, el príncep pretén la corona. 2 [afirmar] pretendre. Pretendía que solo él tenía razón, pretenia que només ell tenia raó. 3 [aspirar] pretendre intr. Pretender la mano de una chica, pretendre a la mà d'una noia. [...]
Corrent de l'islam xiïta impulsat pel califa d'Egipte al-Hakim, que va portar a l'extrem el xiisme ismaïlita i va pretendre ser una encarnació divina de l'Un últim. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Seguir algú que fuig. encalçaro donar l'encalç(a algú) estalonaro talonejar, perseguir molt de prop. acuitar empaitar no deixar de petja 2 Treballar per aconseguir una cosa. percaçar(honors, riqueses, etc.) acaçar, íd. anar a la saga (o a la caça) (d'una cosa) pretendre, perseguir una [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Exigir una cosa a què hom té dret. reivindicaro vindicar exigir requerir requestar, requerir, esp. per justícia. pretendre 2 Demanar insistentment. demanar. 3 v. intr. protestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]