FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no seguir el negoci. Un vehicle, una nau, agafar inclinació abaixant-se del darrere. La tartana anava massa carregada del darrere i aculava. Una embarcació, tocar fons amb la popa en anar endarrere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'agafar les armes, especialment de preparar-se a la defensa si s'aproxima l'enemic. En sentir l'alarma, els soldats acudiren als llocs de combat. Avís o senyal fet en cas de perill. Senyal d'alarma. Crit d'alarma. Donar l'alarma. falsa alarma Alarma donada sense motiu ver. Aparell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que en un cap té un ull per on passa l'altre cap, que escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, per a subjectar. llaç escorredor Llaç format per una corda que es fa passar per un ull o una anella que ella mateixa porta en un dels caps, la baga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cloure l'obertura (d'una peça de vestir) fent passar els botons pels traus, els gafets per les gafetes, etc. Corda-li l'abric, que es constiparà. Cordar-se els pantalons, l'armilla. cordar-se bé les calces Agafar coratge. saber-se cordar les calces Saber-se governar sense ajut d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té orella no pot entonar. Fer que els tons (d'una pintura) s'adiguin. Tonificar . Vols una tassa de cafè? T'entonarà. Aquesta beguda entona. Agafar supèrbia, presumpció. Des del seu darrer èxit s'ha entonat de mala manera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri de fusta, de metall o de plàstic, generalment d'una sola peça, en forma de forca, amb dues, tres o quatre puntes, el qual serveix per a agafar la vianda i portar-la a la boca, tallar-la, etc. Peça o conjunt de peces d'una bicicleta o d'una motocicleta que uneixen les rodes al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intensificació brusca de l'agent modificador. Sobtar-se un guisat per massa foc. Sobtar-se els sembrats per un vent sec i calent. El cuir de la sola, agafar mal aspecte i esdevenir trencadís a causa d'haver estat sotmès a l'acció d'aigua d'escorça massa carregada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de locomoció en què consisteix el volar dels ocells i d'altres animals. El majestuós vol de l'àguila. Tenir un vol ràpid, segur. Alçar, agafar, un ocell el vol. Toc de campanes en què es venten totes alhora llargament. Un vol de campanes. Volada d'un ocell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diccionari. La definició del mot agafar. Donar una definició. Fer una definició. Una definició clara, exacta, equívoca, incompleta. En mat., introducció d'un nou concepte a partir de conceptes anteriors ja definits. Fidelitat de reproducció de les imatges obtingudes sobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre la memòria (d'alguna cosa), no recordar-la, no tenir-la present en l'esperit. Sabia la regla, però l'he oblidada. He oblidat el seu nom. Oblides que ell no n'ha de saber res, d'això? No pensar a agafar (alguna cosa). Oblidar un objecte. He oblidat els guants en el cotxe [...]
