FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecar involuntàriament. És molt petit i encara es caga a les calces. cagar-se a les calces Desistir, per por, de fer alguna cosa arriscada. cagar-se de por Tenir molta por. Defecar en un lloc inconvenient. Uns pobres diables que es cagaven pels estables. cagar-se en algú [...]
vulg v intr 1 cagar. 2 cagarla fig [meter la pata] cagar-la, vessar-la. v pron 3 [de miedo] cagar-se a les calces, cagar-se de por. 4 [maldecir] cagar-se en [algú o alguna cosa]. [...]
v intr 1 [evacuar] cagar. 2 cagar-la fig [espatllar] cagarla. 3 cagar-se en (algú o alguna cosa) [menysprear] cagarse en. 4 me cago en l'ou (o l'olla, etc) [contrarietat] me cago en la mar. [...]
fer cagar el tió
Per designar la tradició nadalenca de picar un tronc i fingir que caga dolços i altres regals, l'expressió adequada és fer cagar el tió.
A vegades es fa servir la forma aglutinada cagatió
per referir-se a aquesta festa o, menys habitualment, al tronc. No obstant això, es tracta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excrement 2. fer caca Defecar 2. fer-se caca Cagar 1 2. He de canviar el nen, que s'ha fet caca. tenir caca Tenir ganes de defecar. Si tens caca, avisa'm. Brutícia 1 1. caca de les orelles Cerumen. [...]
la relativa és psicològic. En aquests casos, cal optar per a qui o al qual. Per exemple:
Les noies que vas veure ahir eren les meves germanes.
He conegut els teus amics, que havia vist al partit.
Els nens a qui / als quals il·lusiona fer cagar el tió... (i no Els nens que il·lusiona fer cagar el tió [...]