FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (En sentit material) fer ressalt. Aquesta motllura fa massa ressalt. ressortir 2 Fer ressaltar: Destacar. 3 Fig. distingir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amoixar(fig.), guanyar-se algú amb manyagueries. Sap tant d'amoixar-lo, que en fa el que vol. fer la cort(a algú), afalagar-lo per obtenir la seva benvolença. fer l'aleta(a algú), íd. cortejar complimentar, adreçar un compliment a algú. festejar, fer festes a algú, esp. amb la intenció de [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
apressadamento amb pressa atropelladament cuitadamento amb (gran) cuita amb una esgarrapada(fer, menjar, escriure, etc.) amb quatre esgarrapades, íd. tirar-s'hi de cap, fer una cosa precipitadament. tirar sense engaltar fer (una cosa) a bots (o a cops) i empentes Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
matinar amatinar-se llevar-se primer que la màrfega(Alc.) Ant. Fer matinada. Prendre la matinada. Fer la matinada grassa. Ésser grandier. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 percepció impressió olfacció, percepció de les olors pel sentit de l'olfacte. gustació(del sabor) visió audició sentiment, percepció desvetllada per una sensació. Feu a l'home ulls, nas, mans, i li donà sentiment. 2 Fer sensació (una obra), fig.: Fer soroll(fig.). Fer forrolla. Fer furor [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lloar-se vanagloriejar-seo vanagloriar-se gloriar-seo gloriejar-se bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens. blasonar. Blasonar de valent. picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès. jactar-se presumir de. Presumeix d'entès en la matèria. prear-se de galejaro fer [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
a mi. fer (a algú) retret de posar (o fer) un bon capçal(a algú), fer un arreplec d'imputacions a algú. fer (algú) responsable(d'una cosa) atribuir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]