FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
herbejaro herbassejar, pasturar l'herba dels prats. péixer(intr.) rostollar, pasturar els rostolls. bancalejar, pasturar els bancals. agostaro agostejar, pasturar els rostolls, el mes d'agost. matinar, pasturar des de punta de dia fins a mig matí. riberejar, pasturar a la ribera d'un riu. Cp [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovació, esclat d'aplaudiments, de manifestacions d'entusiasme. bravo. Des d'aquí se sentien els bravos de la gent. víctor, crit de joia amb què s'aclama algú. hurra(interjecció usada com a substantiu, semblant a bravo) visca, íd. Els aplaudiments i els visques de la generació no volien acabar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Artefacte explosiu. carcassa(ant.), bomba incendiària. màquina infernal granada (de mà)) o bomba de mà Cp. petard, còctel Molotov: espècie de bomba incendiària, en ús des de la guerra 1939-45. 2 aeròstat, fanal, baló, globus. 3 Màquina per a moure, esp. per a elevar líquids o gasos. Bomba [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arriar. Un carro arriat per tres mules. cordejar, fer avançar una embarcació des de terra tirant-la amb una corda. Cordejar un rai des del marge. Cp. sirgar (intr.). Els cavalls estan cansats i no sirgaran. Cp. arrossegar, remolcar 2 Fig. atreure. 3 traçar. 4 mesurar(intr.). 5 [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Que existeix des de fa molt de temps (per oposició a nou). vetust, molt antic. vell. 2 Que existí en una època anterior. remot del temps d'Adam, molt antic. clàssic, relatiu a l'antiguitat grega o llatina. a l'antigallao a l'antigor, a la manera o a la moda antiga. ésser de l'any vuit [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI). Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar. Treure d'un lloc s [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
color rogenc. prescriure(una cosa), adquirir-la per prescripció. mamar amb la llet(un sentiment, una inclinació, etc.), adquirir-lo des de la infància, quasi per herència. comprar, guanyar, aconseguir. Cp. proporcionar-se, procurar-se Ant. Alienar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
els pobles. El geni tutelar de Sòcrates. Des de l'edat mitjana, els teòlegs distingeixen nou cors o categories en la jerarquia angèlica (en ordre descendent): serafins, querubins, trons, dominacions, virtuts, potestats, principats, arcàngels i àngels. 2 Fig. bo, innocent. Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
des de terra amb una sirga o corda. portar(o traginar) a ròssec garfullar, un corrent d'aigua (riu, etc.) arrossegar terra de les seves vores. Cp. estirar, emportar-se 2 (arrossegar-sepron.) anar a rossegons 3 Fig. ocasionar, obligar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
una cosa fins a allargar-la excessivament. esllenegar, íd., esp. un teixit. desencongir estricar(tèc. tèxtil) sirgaro cordejar, estirar una embarcació des de la riba amb una sirga o corda. Cp. arrossegar, remolcar 2 estendre. 3 (estirar-sepron.) ajeure's. Ant. Empènyer. Arronsar. Laxar [...]