.) esllomar esbraonaro desbraonar, fatigar fortament. atropellar, fatigar greument un esforç, un treball, etc. Els esforços que fa tossint l'atropellen. exhaurir, fatigar en extrem, fins a restar sense gens de força. esgotar, íd. encaparrar, fatigar el cap. moldre els ossos fer suar el sagí 2 Fig [...]

terròs de calç. xopar. Xopar-li el front amb una esponja. sucar. Pa sucat amb llet. humitejar. De tant en tant, s'humitejava els llavis. banyar. 3 (mullar-sepron.) prendre la pluja, mullar-se sota la pluja. restar fet una sopa, mullar-se molt. mullar-se com una [...]

. absentar-se, escapar-se Ant. Quedar-se. Restar. Romandre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, la quantitat de combustible, de pólvora, etc., que hi ha en un forn, en una arma, etc. Avui, al forn, hi ha massa càrrega. 2 Nombre més o menys considerable de coses. abundància(->) nombre. Nombre de gent hagué de restar a fora. miríada, un nombre immens. un sens fi un pou. X. té un [...]

. parar(v. intr.). On para, aquest tren? quedar palplantat, aturar-se, un que camina, i restar dret i immòbil. plantar-se, aturar-se en el compte dels anys. Plantar-se a vint-i-cinc anys, dir que té vint-i-cinc anys tenint-ne més. Ant. Passar [...]

secretes o negocis poc nets. Expressió manllevada probablement del llenguatge mariner. Cp. navegar de conserva 7 Posar d'acord: conciliar harmonitzar 8 Posar-se d'acord: restar d'acord convenir acordar-se compondre's avenir-se entendre's posar-se al diapasó(d'algú) posar-se d'intel·ligència(amb algú [...]

, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se. Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit. 2 Fer els anys: Complir. Demà compliré [...]