inobedient recalcitrant reguitnador(fig.) renitent malobedient malcreient, es diu esp. dels infants. sorn, no gens diligent a fer el que hom li mana. ésser un polissó, es diu d'un noi o d'una noia malcreient. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 calmar. quiet(->) 2 Dit d'una persona que fa les coses amb calma, sense apressar-se gens. flegmàtic maimó, que fa les coses amb gran lentitud. sorn, no gens diligent. sorneguer, calmós per vici o per peresa. ganso o gansonerCp. cançoner pàmfil, lent a obrar. apàtic indolent pausat, que [...]

1 estudiat, no espontani. melindrós, afectat en les paraules i accions. parencer, que afecta ostentació, grandesa o riquesa. Ant. Pla. Té un parlar molt pla. És un home molt pla, no gens complicat. Natural. Espontani. 2 afeccionat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 blanquejar, fer tornar blancs els teixits o filats. empal·lidir, fer tornar pàl·lid. aclarir, rebaixar el color d'una cosa. 2 (descolorir-seo descolorar-sepron.) deixar. Aquesta roba no deixa gens. esgrogueir-se esblaimar-se esblanqueir-se perdre. Aquesta roba perd en rentar-la. Manuel [...]

1 Llevar o minvar el gust a un menjar. dessaborir enfadeir dissipar(per excés d'aigua o de cocció) 2 desagradar desplaure enutjar descontentar despagar reprendre(una nova, un retret) no caure gens bé aigualir la festa (a algú) (fig.) 3 (disgustar-sepron.) enutjar-se, indisposar-se. saber greu [...]

groller bast tosc gord, grosser, no gens delicat. grofollut matusser(treball, obra) cras. Ignorància crassa. rude toixarrut incivil vilà rústic bròfec gruixut. Dir paraules gruixudes. esqueixat(fig.) taboll bajanot morral(m.), dit fam. d'una persona de tracte grosser. pescatero pescatera [...]

encofurnat, ficat molt endins d'un amagatall. latent, que existeix però que roman amagat a l'interior, que no es manifesta. dissimulat. Amb un odi gens dissimulat. ocult recòndit secret, que resta amagat, ignorat de la gent. arcà, amagat, secret, recòndit. esotèric, ocult (oposat a exotèric). [...]

imbecilo imbècil estult(lit.) pec nicio neci fat cretí obtús toix(->) deficient inintel·ligent idiota toixarrut ésser un guilopo ésser un llonze ésser un tros d'ase, o simpl. ésser un ase. no llucar-hi gens tenir el cap dur ésser coix del front ésser un carnús, ésser molt corpulent i poc [...]

(Quan no s'esmenta la cosa que obsta, cal escriure no obstant això. No obstant el vot, la maridaren. Però, no obstant això, la maridaren). tota vegada, això no obstant. tanmateix nogensmenys gens per això això (allò) no contrastant a pesar de tot malgrat tot a despit de això no implica això no és [...]

lloar-se vanagloriejar-seo vanagloriar-se gloriar-seo gloriejar-se bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens. blasonar. Blasonar de valent. picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès. jactar-se presumir de. Presumeix d'entès en la matèria. prear-se de galejaro fer [...]