FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
originar-se el moviment de cossos celestes, com ara els estels d'una nebulosa o els meteors d'una pluja de meteors, que es desplacen conjuntament i vers l'observador. Radian. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fluvial vers un altre situat en un nivell més baix, en sobrepassar les aigües el dic natural del riu. Erosió ràpida d'una platja per efecte de l'onatge de tempesta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de capturar. La captura de les mercaderies de contraban. La captura d'un criminal. Allò que ha estat capturat. Es repartiren la captura. Fenomen pel qual un riu d'intensa activitat erosiva arriba a interceptar-ne un altre captant vers la conca pròpia les aigües del curs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que des del segle xiii calia pagar al papa. Combinació de deu versos heptasíl·labs en què la successió de les rimes és generalment aquesta: abbaaccddc. Felicitació en vers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge no subjecte a la mesura i al ritme del vers. Les cròniques són monuments de la prosa medieval. Forma ordinària del llenguatge, escrit o parlat. La prosa dels tractats mèdics. El senyor Jourdain se'n feia creus, de parlar en prosa. Efecte que hom suposa que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Narració de la vida d'algú popular pels seus fets. romanç de cec Narració en vers de fets popularment famosos, que els cecs recitaven o cantaven a les festes dels pobles. Composició amb els versos parells assonants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Conrear la poesia. La poesia de Verdaguer. Gènere, subgènere o modalitat de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forta. síl·laba llarga Síl·laba que conté una vocal llarga o un diftong, o bé una vocal breu seguida de dues o més consonants. síl·laba lliure Síl·laba que acaba en vocal. síl·laba mètrica Unitat de mesura del vers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargassat, més alt en la part anterior i aprimant-se vers la cua, de colors vius sovint vermells, el cap cuirassat, amb una renglera de plaques òssies a cada costat de l'aleta dorsal, les aletes pectorals generalment grosses i de colors vius [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, que li atorguen la categoria de gènere literari popular. Judici més o menys hipotètic pel qual el metge preveu el final d'una malaltia i totes les eventualitats possibles. [...]
