FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fagedes i rouredes (Russula virescens). llora de cama rosada Llora de barret de color vinós o purpuri, amb làmines grogues i cama rosada vers la base (Russula alutacea). llora dolça Llora de cutícula esquerdada a partir del marge (Russula cutefracta). llora verda Llora de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
macadam. Rebladura 2. Mot, frase, inútil, superflu, que s'empra amb el sol objecte d'allargar un vers. En inform., caràcter o conjunt de caràcters que serveixen per a donar a un conjunt de dades adjacent una dimensió determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateix punt. Les dues manifestacions varen convergir a la plaça. Fer convergir els focs de les bateries. Diverses opinions, idees, accions, etc., dirigir-se envers una finalitat o un objectiu comuns. Tots els nostres treballs convergeixen vers el bé comú. En mat., una successió o una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
finestra, etc., on van disposades les frontisses. muntant de tancar Muntant d'una porta, d'una finestra, etc., on hi ha el pany. Espasa grossa que cal esgrimir amb totes dues mans. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides vers el cap de l'escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acabar (una línia d'un vers) a la ratlla precedent o a la següent quan la justificació resulta insuficient. Proveir (una pel·lícula) de banda sonora. Proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua. Volen doblar aquesta pel·lícula al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circuit o línia que introdueix la retroacció en un servosistema. Línia, conductor, etc., pel qual el corrent retorna al lloc d'origen del circuit. Bossell fixat a un punt adequat per a canviar la direcció en què llavora una corda. Vers o conjunt de versos que es van afegint a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passatge d'un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, ha d'atrapar un altre jugador i endevinar qui és. gallina politana [o gallina ponitana] Joc de penyores en què els jugadors s'asseuen a terra formant rotllana, amb les cames vers el centre, i les van arronsant al ritme d'una cançó, que comença amb aquests mots. gallina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una gran acceptació, propagar-se. Repetició afeblida d'una frase musical, d'una nota. Repetició de la darrera o de les darreres síl·labes d'un vers. So confús i dèbil. Petit conjunt de jocs de l'orgue, que formen un sol cos de sonoritat feble. [...]
