FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al poeta grec Anacreont o a les Anacreòntiques. Vers anacreòntic. Composició poètica escrita en anacreòntics, d'extensió breu i inspirada en algun dels temes recurrents a les Anacreòntiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que desvia a la dreta el pla de la llum polaritzada. En heràld., que es dirigeix del costat sinistre de l'escut vers el destre, s'aplica a un braç. Braç dextrogir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de geminar; l'efecte. Figura retòrica que consisteix a repetir un mot aïllat o un grup de mots al principi, al mig o al final d'una clàusula o d'un vers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical destinada a ésser cantada a una o més veus, generalment en vers, i sovint amb acompanyament instrumental. Cançó de bressol. Cançó de segar, de batre. Cançons populars. Gènere de poesia lírica sobre tema amorós. Poesia d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa. Permetre's, prendre la llibertat, de fer alguna cosa. El poeta no s'allerà mai la llicència del vers blanc. Allerem-nos d'estar contents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a repetir sense interval una mateixa paraula per donar èmfasi al que es diu, o a intercalar diferents vegades en una composició poètica un mateix vers o una mateixa expressió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformació d'un mot o d'una frase en un altre per la transposició de les seves lletres. Figura poètica que consisteix a construir un vers com a paràfrasi fònica d'un nom o incloure-la-hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble nòmada, probablement de raça mongòlica o prototurca, estès en diverses tribus, que envaí el sud-est d'Europa vers l'any 370 i atenyé la màxima expansió durant el regnat d'Àtila. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció momentània, especialment que es fa parlant, llegint. L'orador a cada moment feia una pausa. Silenci entre dues emissions fòniques. pausa mètrica Element constitutiu d'un vers, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la poesia grega i llatina, pausa en un vers causada per terminar un mot dins d'un peu. cesura hepthemímera Cesura de l'hexàmetre després de la síl·laba llarga del quart peu. cesura penthemímera Cesura de l'hexàmetre després de la síl·laba [...]
