FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat totalment o parcialment del sentit de l'oïda. És sord: no hi sent de cap orella. És sord de naixença. És sord d'una orella. És sord com una campana. Tornar-se sord. Quan el crides, fa el sord. ésser sord com una tàpia Ésser completament sord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part més o menys sortint d'una víscera, d'un òrgan, d'un apèndix, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida. Els lòbuls d'una fulla. Els lòbuls del cervell, del fetge. El lòbul de l'orella. Els lòbuls d'un liquen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir un so. Un instrument que sona bé. La trompeta s'ha trencat i no sona. Ja sonen les campanes. Aquest mot sona bé a l'orella. fer sonar una lletra Pronunciar-la. Tocar, fer sonar, (un instrument musical). Ésser citat o esmentat. El seu nom no sona en aquella escriptura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de confessar o de confessar-se. Morir sense confessió. Fer una confessió general. El secret de la confessió. Fer la confessió de la seva falta. Fer confessió pública de la seva fe. confessió auricular Confessió dita a l'orella, privadament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
viuen en harmonia. És admirable la bona harmonia d'aquesta parella. Acord de sons agradables a l'orella. Cants plens d'harmonia. Successió de sons, de mots, que produeixen un efecte agradable a l'orella. L'harmonia d'un vers, d'un període. harmonia ascendent Sèrie de quintes que van [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar (un líquid) dins una substància, especialment en un teixit, en una cavitat, del cos. Injectar aigua dins l'orella. Fer entrar (un metall fos) a pressió dins un motlle. Omplir (una cavitat, una substància, etc.) d'un líquid que hom hi fa entrar. Injectar les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar la roba a l'esquena. Acotar l'orella a terra per escoltar. acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit. Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. S'acotà tant que el front li tocava a terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Marc de ferro cobert de roba o de pell i folrat de feltre i paper de les antigues premses tipogràfiques, sobre el qual hom posava el paper que es volia imprimir. Cavitat que forma l'orella mitjana. Membrana tensa que clou exteriorment el timpà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un camí, anar dret a un lloc. Una senda que dreçava a la font. Posar dret (allò que està inclinat o ajagut). Dreçar un arbrissó que creix inclinat. En sentir aquell soroll, els cavalls dreçaren les orelles. dreçar l'orella [o dreçar les orelles] Parar [...]
