Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 141

Diccionari de la llengua catalana
61. dentada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de dents d'un gos a la bèstia que encalça, d'un senglar amb les seves defenses, etc. Mossegada 1.  [...]
62. desficiós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que provoca desfici. Que té desfici. L'ambició el feu tornar desficiós pels grans negocis. El gos estava desficiós per sortir.  [...]
63. desarrapar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar d'allò a què està arrapat. El caçador desarrapà el gos de la presa. La molsa es desarrapava de les roques. [...]
64. encoixinada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirada de punta que cap en el coixí de fer puntes. Encoixinat. L'encoixinada del cotxe és plena de pèl de gos.  [...]
65. reganyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un gos o altra bèstia, mostrar (les dents) com amenaçant de mossegar. El gos se li va tirar a sobre reganyant les dents. Mostrar d'estar enfadat, malcontent, amb paraules de reny, retrets, etc. És insuportable: tot el dia està reganyant. Mostrar el bombat (d'una part del cos [...]
66. assut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resclosa feta en els rius que permet el sobreeiximent sense erosió al peu de la resclosa. Home roig i gos pelut, a l'assut! [...]
67. udol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crit prolongat i planyívol d'un llop, d'un xacal, d'un gos. Crit prolongat i fort arrencat pel dolor. Els udols del vent. [...]
68. cerber
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., representació d'un animal fabulós en forma de gos de tres caps amb cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos. [...]
69. encalçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Córrer (darrere algú) per atrapar-lo. L'he encalçat una estona i no l'he pogut haver. El gos encalçava una llebre. La desgràcia l'encalça.  [...]
70. danès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dinamarca. Relatiu o pertanyent a Dinamarca o als seus habitants. Llengua germànica parlada a Dinamarca i en una part de Suècia. Relatiu o pertanyent al danès. Gos de cos robust, esvelt i elegant, de morro aplatat, d'orelles petites i de cua llarga. Un gos danès. Porc [...]
Pàgines  7 / 15 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>