FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels làbrids, de no més de 15 centímetres de llargada, de color gris brunenc, excepcionalment verd brillant, amb una taca negra al peduncle caudal sota la línia lateral (Symphodus cinereus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels caprimúlgids, d'uns 30 centímetres de llargada, de plomatge de tons bruns i grisos, semblant a l'enganyapastors, però més clar i amb una taca blanca a la gorja (Caprimulgus ruficollis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels espàrids, que no supera els 18 centímetres de llargada, de color gris groguenc amb reflexos daurats, amb una taca negra molt evident sobre el peduncle caudal, i les aletes ventrals grogues (Diplodus annularis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d'un animal, en la massa d'un mineral. Senyal que tenen les cartes en els seus dos extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels escorpènids, semblant a l'escórpora, de fins a 15 centímetres de llargada, de color vermellós amb una taca negra a la part posterior de l'aleta dorsal espinosa, amb els ulls grossos (Scorpaena notata). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sot o depressió petita en un òrgan. Depressió que deixa la pressió del dit damunt els teguments edematosos. Depressió central de la taca groga o màcula lútia de la retina, caracteritzada per ésser la zona amb la màxima agudesa visual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels blènnids, de mida petita, de color groguenc verdós amb bandes verticals blau fosc i una taca ocel·lada negrosa darrere l'ull, amb el cap de perfil superior convex, molt elevat en els mascles (Blennius pavo). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal indeleble, especialment el fet amb ferro roent com a pena infamant o com a signe d'esclavitud. Senyal d'infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós. Símptoma o signe morbós persistent característic d'una malaltia. Taca, cicatriu o impressió a la pell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendre (un traç de llapis, una taca de color) de manera que es vagi atenuant gradualment. Anar-se atenuant, esvanint, gradualment. Les muntanyes i l'ermita s'esfumaven en un ambient rogent i polsós. Desaparèixer d'un lloc. Quan arribà la policia, els lladres s'havien esfumat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i alt, de fins a 40 centímetres de llargada, de color gris argentat, que té de 6 a 8 ratlles verticals negres a cada costat i una taca negra a la part alta del peduncle caudal (Diplodus sargus). [...]
