FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'un rellotge. Peça molt pesant usada en exercicis gimnàstics de musculació. Artefacte metàl·lic de forma esfèrica, massís i de superfície llisa, amb què s'efectua la prova de llançament de pes. Lloc on es practicaven oficialment les operacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Impedir de continuar avançant, de continuar movent-se, de continuar funcionant. El cavall es va posar a córrer esverat, i no podia parar-lo de cap manera. Sempre em para al mig del carrer. Aquest rellotge va avançat: para'l i el posarem a l'hora. Els cavalls es van parar en sec. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que es fa girar per obrir-la o tancar-la. clau d'un rellotge Clau que serveix per a donar-li corda i avançar-lo o retardar-lo. clau de dentista Instrument per a l'extracció de les dents. Dovella central que clou un arc o una volta. clau de volta Peça circular i decorada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pot produir. Una cosa, tenir necessitat (d'una altra), exigir-la. La seva malaltia demana remeis enèrgics. La terra demana pluja. Això demana una explicació. Això demana grans despeses. Aquest rellotge demana un bon adob. Aquest vestit en demana un altre, no serveix més i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Anar, córrer a l'arbre sec. Estar a arbre sec. Peu dret que serveix d'eix d'una màquina, al voltant del qual van disposades les peces d'un artefacte. Eix d'una roda de molí, de rellotge, etc. En un mecanisme, peça generalment en forma de barra que transmet a una altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cadena. La cadena del rellotge. Portava al coll una cadena amb una creu. Portava el gos lligat amb una cadena. Un presoner carregat de cadenes. Dispositiu del vàter que, en ésser accionat, deixa anar l'aigua del dipòsit. La cadena d'aquell vàter era una soga. cadena d'agrimensor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
domèstics. Caixa de núvia. Caixa de mariner. Buc 1. La caixa del rellotge. La caixa de l'escala. La caixa d'un piano. Cavitat toràcica. caixa del pit [o caixa toràcica] Caixa 5 2. Part d'un camió o d'un carro destinada a dur la càrrega. Espai que hi ha entre les costelles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rellotge perquè me l'adobés. donar una cosa a fer Encarregar-la a algú perquè la faci. Una cosa, adquirir més llargària o amplària a causa d'haver hagut de suportar un treball, un esforç, continuats. Se li han donat les sabates i ja no li fan mal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix teleosti, amb les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d'un lloro (Sparisoma cretense). peix martell Llunada. peix pilot Pàmpol 3 1. peix porc Aferrapedres. peix rellotge Peix osteïcti, de cos curt, alt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
accelerar o retardar la marxa d'un mecanisme. Peça que allarga o escurça la part mòbil de l'espiral d'un rellotge i regula la velocitat de gir del volant. Placa d'un forn, d'una estufa, etc., per a regular l'entrada de l'aire al fogar, i, en una xemeneia, pas per a regular el tiratge, la [...]
