FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes. Element lingüístic d'origen occità introduït en una altra llengua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assumir (un dret, una obligació, una funció) d'altri. La nova empresa subroga la personalitat jurídica de l'anterior. Assumir un dret, una obligació, una funció, d'altri. L'hereu se subrogava al causant en la totalitat del patrimoni. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mal físic que pateix algú com a deixalla d'una malaltia. Tara en la salut adquirida amb el temps. Les xacres de la vellesa. És un vell ple de xacres. Tara moral. L'enveja és una xacra de la seva personalitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot, gir, peculiar del mallorquí. Moviment l'objectiu del qual és el reconeixement de la personalitat política de Mallorca o de les illes Balears en el procés integrador dels Països Catalans propugnat pel catalanisme. Amor a les coses característiques de Mallorca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conscient. Després de l'accident va estar dues hores inconscient. Reaccions inconscients. Part de l'estructura de la personalitat arrelada sota el llindar de la consciència, que influeix sobre el comportament. Que actua d'una manera imprudent i irreflexiva. Cal ser molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. És conscient de les seves limitacions. Fet o dit amb ple coneixement. Paraules conscients i assenyades. Relatiu o pertanyent a la consciència. Part de l'estructura de la personalitat que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar segons una certa configuració. Ildefons Cerdà va contribuir d'una manera decisiva a configurar la Barcelona actual. La personalitat humana es configura a partir de les experiències viscudes. Constituir 2 1. Els dialectes que configuren el català occidental són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
declaració. No fals ni falsificat. Retrat autèntic. Document atorgat per la personalitat que hi és expressada i en la data consignada. Que té una relació immediata amb la nota tònica. Nota autèntica. En els cants gregorià i bizantí, que comença el seu àmbit [...]