FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunir, barrejar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres. El Segre i l'Ebre confonen llurs aigües. Confondre's dues coses, confondre's una cosa amb una altra. Els nobles s'havien confós amb el poble. Abans de la creació els elements es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible. No s'enrojola ni s'embarbussa quan li dirigiu la paraula. Dir embarbussadament (alguna cosa). No sé què s'embarbussa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té les ungles d'un esmalt diferent del del cos, s'aplica a un animal. Que té la punta d'un esmalt diferent del del pal, s'aplica a una sageta o a una llança. Cobert d'un braçal, s'aplica a un braç. Revestit de cuirassa, s'aplica a un cavaller. Cobert [...]