FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (algú) manqui a la disciplina. Menjar fora d'hores indisciplina els infants. Mancar a la disciplina. El company apuntava el nom dels qui s'indisciplinaven. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que firma un contracte de fidúcia, pel qual una persona deixa a una altra el seu nom per a poder efectuar actes que altrament no podria efectuar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
suportar. Les guerres són molt fotudes. Estem vivint una època molt fotuda. Em resulta molt fotut dir-te això. És molt fotut que no ens puguem veure. Anteposat al nom, afegeix una idea d'hostilitat i de menyspreu de l'emissor respecte d'allò denotat pel nom que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adopta o afilla. Donar el nom de l'adoptant a l'adoptat. El Departament de Benestar i Família ha reprès els viatges de famílies adoptants a la Xina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Colpir amb el llamp o amb llamps. Fer fer explosió (a una matèria explosiva). Llançar (una condemnació) especialment en nom de l'Església. Fulminar una excomunió. Llançar llamps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur derivat formalment del metà que conté tres grups fenil que substitueixen sengles àtoms d'hidrogen d'aquest. Compost precursor de la sèrie de colorants que duu aquest nom. [...]
