FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Representació heràldica dels diferents tipus de corona, que constitueix un dels timbres de l'escut. corona imperial Corona d'or amb vuit florons i un bonet escarlata, agafada de cada costat per dues diademes carregades i una altra diadema que aguanta un món centrat que acaba amb una creu. corona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una porta, un reixat. Obrir una porta de bat a bat. Obrir les parpelles. Obrir els llavis. Obrir les portes al públic. Les botigues obren les portes a les vuit. Les botigues obren a les vuit. Obrir la porta als abusos. en un tancar i obrir d'ulls En un girar d'ulls. no obrir boca [o no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: estaven allí, armats. Quantes hores hi van haver d'estar? Demà serem a Vic a les vuit: hi estarem quatre hores. Vaig estar un any fora del meu país. Els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
haver de fer festa vuit dies. Aquesta tarda faré festa. tenir festa No haver d'anar a la feina. Demà és el patró dels forners i tenim festa. Afalac, especialment carícia, amb què es tracta de guanyar l'afecte, d'abellir el cor, d'algú. Els nens l'estimaven molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Treballar a la terra, a les obres del port. Treballar per obtenir una cosa. Treballar per l'establiment, per l'enderrocament, del règim monàrquic. Treballar vuit hores el dia, quatre dies la setmana. He de treballar molt: no em resta temps per a divertir-me. És un metge que treballa molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps que separa dos moments, dos esdeveniments. Ell arribarà entre vuit i nou. Situació més alta que l'un i més baixa que l'altre de dos graus, rangs, estrats, etc. Comte és entre marquès i vescomte. Acció recíproca, relació mútua. Entre ell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més. si més no Si altra cosa no, almenys. En Jaume, si més no, ha mostrat interès per la situació. Major quantitat de, major nombre de, element que expressa la comparació de superioritat. Tinc més diners que tu. Afegint-hi. Vuit més quatre fan dotze. [inv [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
velocitat, la potència o el sentit del moviment. S'ha comprat una bicicleta de vuit marxes. marxa enrere Posició del canvi de marxes d'un vehicle automòbil que permet retrocedir. Diversió, animació. Quina marxa! Anar de marxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alt que tu. alt de D'una alçària de. És alt de vuit pams. Una paret alta de cinc metres. Que és o arriba a una altura considerable sobre la superfície de la Terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol era ja molt alt. Un vol alt. Aquella àguila passa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una banda a l'altra. De finestra a finestra hi ha vuit pams. L'indret on és o s'esdevé alguna cosa, especialment amb els noms geogràfics i amb l'article definit. Viure a França. Estar-se a Sarrià. Érem al cafè. Ens vam veure al teatre. Ho trobaràs al primer [...]
