FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
humà. En mús., interval que abraça set graus consecutius de l'escala. setena major Setena de cinc tons i un semitò. setena menor Setena de cinc tons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i lianes tropicals de fulles alternes, amb corol·les de cinc pètals i fruits en càpsula o baia, a la qual pertanyen les dil·lènies. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles compostes, de folíols ovats i lobats, i flors grosses de color blau amb cinc sèpals petaloides estesos i cinc pètals prolongats en una cucurulla o corn nectarífer de punta torçada o ganxuda, pròpia dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument músic de corda que té el mànec llarg, semblant al d'una guitarra, i la taula harmònica amb una membrana de pell, amb cinc cordes que es toquen amb els dits o amb un plectre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina per a cavar la terra, que consisteix en una planxa de ferro, de forma comunament rectangular o trapezial, adaptada transversalment a un mànec de fusta d'uns cinc pams de llarg formant amb aquest un angle agut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El més gran dels instruments d'arquet de la família del violí, i de tessitura més greu, de quatre cordes o, modernament, de cinc. Joc greu de l'orgue del grup dels principals. Músic que toca el contrabaix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, força aspra, de fulles pinnatipartides i pinnatífides i capítols vermells amb les bràctees involucrals terminades en tres o cinc espinetes grogues, pròpia dels marges i dels prats secs mediterranis (Centaurea aspera). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinc vegades cent. Cinc-cents homes. Cinc-centes pàgines. El nombre cinc-cents, 500. Cinc-cents dividit per deu dona cinquanta. El que fa cinc-cents en una sèrie numerada. M'allotjo a l'habitació 500. Xifra que correspon al nombre cinc-cents. El dècim acaba en cinc-cents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Curtament. Els pardals volen curt. fer curt Errar per defecte un càlcul o una previsió. Hem fet curt de pa, i això que en teníem cinc quilos. Has dit que la dona tenia trenta anys, i has fet curt: en té trenta-sis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes, arbustos i petits arbres, de fulles simples, flors generalment amb cinc sèpals i tres pètals, semblants a les flors papilionàcies, i fruit molt sovint en càpsula, a la qual pertanyen les polígales. [...]
