FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que en una sèrie en té cinc davant seu, el que fa sis. Que és una de les sis parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Cinc sisens, 5/6. Casteller del sisè pis d'un castell humà. A l'època medieval, terç de croat d'argent equivalent a 6 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les zigofil·làcies, de tiges reptants, fulles pinnades amb els folíols oblongs, flors grogues i solitàries i fruit en forma d'estrella, format per cinc mericarpis rugosos, cadascun amb dues fortes espines laterals i altres de més curtes, que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades amb estípules, flors quasi sempre regulars, amb quatre o cinc pètals lliures, i fruit generalment capsular, de distribució principalment tropical i que es fa en terrenys secs o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o arbustives, de tiges nuoses, fulles simples o compostes, flors generalment pentàmeres i fruits prolongats en bec que es descomponen en cinc petits fruits elementals, estesa per una gran part del món, a la qual pertanyen els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible del mangostaner, de la mida d'un tomàquet petit, que conserva els sèpals tocant a la cua i porta a l'altre cap una excrescència estrellada, de pela molt gruixuda de color de porpra fosc i polpa blanca o groguenca dividida en quatre, cinc o sis grills, molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevació natural del terreny alta i rosta. Dificultat molt gran a vèncer. Part muntanyosa d'una contrada. Anar a muntanya. Criat a muntanya. En heràld., representació estilitzada d'una muntanya, generalment formada per tres, quatre o cinc puigs. muntanyes russes Atracció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fardell o bolic atapeït d'una mercaderia, generalment de forma prismàtica rectangular, cobert amb canemàs, cosit, encordat o lligat amb cèrcols o filferros. Una bala de cotó. Reunió de deu mil taps de suro. Conjunt de deu raimes de paper, que equivalen a cinc mil [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple d'estels. Un cel estelat. Ornat amb un estel o amb més d'un. Bandera estelada. Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn herbes aquàtiques o de llocs humits amb arrels tuberoses o amb rizomes, de flors regulars, amb cinc pètals soldats a la base i en general pilosos o amb crestes a la part de dins, i de fruit en càpsula, de vegades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, del grup de les lleguminoses, que inclou nombroses espècies arbustives i arbòries, de fulles pinnaticompostes o substituïdes per fil·lodis enters, de flors regulars petites, amb cinc pètals i sovint amb nombrosos estams, i fruit [...]
