FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joell. ase mossegaire Peix de la família dels blènnids, de fins a 20 centímetres de llargada, cos de color groguenc vermellós o grisenc verdós amb cinc o sis bandes verticals brunes, i una gran taca negra envoltada de blanc sobre l'aleta dorsal espinosa, amb la primera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure del gènere Chalcides, de la família dels escíncids, de tronc gairebé cilíndric, extremitats reduïdes i escates llises i brillants. lludrió ibèric Lludrió de tronc curt i gruixut, amb les extremitats proveïdes de cinc dits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que peta. Paper plegat de certa manera que, en donar-li una forta sacsejada, es desplega i peta. Colitx . Herba de la família de les papilionàcies, de tiges prostrades, fulles asimètriques que tenen de tres a cinc folíols molt desiguals, flors grogues amb la carena blanca en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba del gènere Vinca, de la família de les apocinàcies, de tiges estèrils decumbents i radicants, les floríferes erectes o ascendents, fulles verdes tot l'any, oposades, ovades o oblongues, i flors blaves o blavoses, amb un tub força llarg i un limbe format per cinc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument cordòfon que es toca pinçant les cordes amb un plectre, usat pels antics grecs, especialment per a acompanyar el cant i la recitació. Inspiració d'un poeta. Estrofa, originària de la poesia italiana, formada per cinc versos, el segon i el cinquè dels quals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les cannabàcies, dioica i enfiladissa, de tiges volubles, fulles que tenen de tres a cinc lòbuls i flors verdoses, les masculines en panícula, les femenines agrupades en aments acrescents, amb grans bràctees imbricades i glanduloses, que es fa als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esquamoses, flors tubuloses, bilabiades amb cinc pètals i quatre estams, i fruit en càpsula, a la qual pertanyen el frare de les faveres i altres paràsits semblants. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divisió horitzontal d'un edifici, llevat de la planta baixa. Primer pis. Pis cinquè. Pis principal. Una casa de cinc pisos. En un edifici, apartament que és llogat o venut separadament. Encara no hem trobat pis. Parar pis. pis de núvols Part de l'atmosfera, compresa entre dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Catorze més un. Una noia de quinze anys. Nombre natural que segueix el catorze, 15. El quinze és múltiple de cinc. El que fa quinze en una sèrie numerada. El quilòmetre 15. Lluís XV (quinze). Agafa el 15 i baixa al final del trajecte. Xifra que correspon al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els cinc parells de fenedures branquials en posició ventral, sovint amb denticles dèrmics molt desenvolupats, que inclou les rajades. Individu d'aquesta família. [...]
