Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 193

Diccionari de la llengua catalana
41. neoromanticisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reacció contra el naturalisme en la literatura europea de final del segle xix i del començament del xx, que renovà en part el Romanticisme. [...]
42. apocatàstasi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segons alguns teòlegs i alguns pares de l'Església, retorn final de totes les criatures intel·ligents a la situació primigènia, i alhora reconciliació amb Déu. [...]
43. coda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels compassos afegits al final formal d'una composició musical per a reforçar-ne el caràcter conclusiu. Constituent d'una síl·laba que segueix el nucli. [...]
44. doxologia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fórmula amb què es glorifica Déu, normalment al final d'un himne o altre text. Versicle que comença amb els mots «Glòria al Pare». [...]
45. eclàmpsia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció caracteritzada per accessos convulsius seguits d'un estat comatós, que pot aparèixer al final de l'embaràs, durant el part o en el puerperi. [...]
46. intertestamentari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al període del judaisme que s'estén aproximadament entre l'inici del segle ii aC i el final del segle ii dC. [...]
47. llicenciand llicencianda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudiant que està a punt d'obtenir el grau de llicenciat, especialment el dia en què defensa la tesina o projecte de final de carrera. [...]
48. nyerro
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un dels dos bàndols enfrontats en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle xvi i al començament del segle xvii. [...]
49. apòcope
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèrdua d'una o més síl·labes o sons àtons situats en posició final de mot. Forma d'un mot reduïda per apòcope. Bici és una apòcope de bicicleta. Figura de dicció, usada com a llicència poètica, que consisteix en la supressió [...]
50. antífona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Text bíblic o litúrgic curt que hom canta o recita al principi o al final d'un salm o un càntic o intercalat dins d'aquest. [...]
Pàgines  5 / 20 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>