FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desenllaçar; l'efecte. Esdeveniment final que resol les complicacions d'una acció dramàtica, èpica, etc., allò que porta la solució d'un afer difícil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part final d'un document, on consten la data, els noms i la signatura dels atorgadors i dels testimonis i que, eventualment, conté també el segell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prolongar. Perllongar una reunió durant mitja hora. L'operació es va perllongar més del que esperàvem. Ajornar. Encara no sé res: el veredicte final s'ha perllongat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gradació ascendent de la tensió dramàtica, en una obra literària, de teatre, de cinema, etc., i on es comencen a plantejar les solucions a la trama. Moment àlgid d'un procés. Etapa final d'una successió ecològica suposadament estable vers la qual tendeix un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica electroanalítica de detecció del punt final d'una volumetria basada en la diferència de comportament de dos elèctrodes idèntics polaritzats per una diferència de potencial relativament petita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al finalisme. Partidari del finalisme. Que ha arribat a una final. Les novel·les finalistes del Premi Sant Jordi. Els finalistes de la prova dels 3.000 metres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent ideològic espanyol desenvolupat al final del segle xix i principi del segle xx que preconitzava una sèrie de reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració del país. [...]
