FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú, tenir conseqüències en algú. Aquell a qui no ha esdevingut mai cap adversitat. Qualsevol cosa que li pugui esdevenir. Un fet, produir-se, tenir lloc. Això s'esdevé moltes vegades. Un acord, una sentència, etc., adquirir un caràcter definitiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partit en dos, dividit en dos trossos o dues parts. Fulla bipartida. Corba bipartida. Partit, repartit, realitzat, entre dos. Un acord bipartit. En polít., que consta de dues parts o de dos partits. Un govern bipartit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'heretar. Assignació de terres en benefici d'un infant altre que l'hereu feta pel sobirà per tal d'assegurar-li un mitjà de vida d'acord amb el seu rang. Modalitat de successió pactada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú. Feu concert amb el rei de França. Concert econòmic. Obrar de concert amb algú. En el concert europeu de les nacions. Acord de coses disposades per a un fi, ordre. És admirable el concert i l'harmonia d'aquestes cambres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corba d'acord horitzontal en què el radi de curvatura varia d'una manera inversament proporcional a la distància recorreguda, amb la qual cosa es facilita el canvi de direcció als vehicles que circulen per una carretera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arranjar amb algú (un pla, un projecte, l'execució d'una cosa). Hem concertat una forada. Concertar una rebel·lió. Es concertà de començar la campanya. Pactar . Concertar una treva, la pau. Concertar el preu d'un cavall. Dues o més persones, posar-se d'acord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'unitats fòniques, sintàctiques, lèxiques, etc., que precedeixen i segueixen un element lingüístic en un enunciat. Conjunt de factors de situació i d'ordre sociocultural i interpersonal d'acord amb els quals s'interpreten apropiadament els enunciats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de materials detrítics de mides diferents, transportats i dipositats per una glacera. Relleu format per aquests materials, descrit d'acord amb la posició que ocupen o ocupaven respecte a la glacera. Morena de superfície, de fons, terminal, interna, externa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la neogramàtica. Escola lingüística que postula que tots els canvis fonètics, com a processos mecànics, tenen lloc d'acord amb lleis fonètiques que només admeten excepcions que són degudes a altres lleis. Lingüista de l'escola [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Execució judicial d'allò que està disposat en un testament. Documents i papers que comporta aquesta execució. Junta dels executors testamentaris. Procés judicial per a l'execució d'una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus. [...]
