FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Qui ha de ser el primer de sortir, ens ho farem a la sort. Bona sort. El meu germà és home de sort. No tinc sort. sort de [o sort que] Fórmula amb què s'introdueix un terme que enuncia allò que impedeix un mal o un perill o que és la solució d'un problema. Sort [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de diligent. Cosa a fer que exigeix d'anar en algun indret més o menys apartat d'on hom es troba. Sortir de casa per anar a fer diligències. Vaig a fer dues o tres diligències i tot seguit que pugui tornaré. Una sola diligència se m'ha emportat tot el matí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'autorització, la llibertat de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No podíem sortir: ens ho havien privat. D'això, en puc disposar com vulgui: m'ho han donat. no poder sinó [o no poder menys de, o no poder menys que] Haver forçosament de. La consciència de la mort no pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (una cosa) amb una altra mitjançant un ganxo o ganxos. Ara enganxaran la màquina als vagons. Hi ha molts passatgers: hauran d'enganxar un altre vagó. El tren està a punt de sortir: ja han enganxat la màquina. Posar (un cavall, una haveria) a un carruatge perquè [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coloms Il·lusionar-se, tocar poc de peus a terra. Sortir llançat violentament enlaire. Van fer volar la volta amb dinamita. Li feu volar el cap. Fer sortir llançat violentament enlaire. Van volar el pont amb dinamita. Aquella resposta em va volar, em va irritar. volar les campanes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o la durada mitjançant una alteració. Falsificar, desnaturalitzar. Alterar la llet. Alterar un text. Alterar la veritat. Fer sortir de l'estat normal. Alterar la salut. Torbar, commoure, agitar vivament l'ànim. Jo volia conservar la calma, però aquella resposta tan poca-solta em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exterior del crani. La closca del cap. Rompre's la closca. Embolcall calcari de l'ou. sortir de la closca [o no haver sortit encara de la closca] Ésser encara jove, inexperimentat. Embolcall llenyós de certs fruits. La closca d'una nou, d'una ametlla. closca de nou Embarcació molt petita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un riu, una riera, etc., vessar (les seves aigües) per damunt de les seves vores. Fer vessar les aigües (d'un riu, d'una riera, etc.) per damunt de les seves vores. Les pluges han desbordat la riera. Un riu, una riera, etc., sortir de mare. Els torrents es desbordaren. Desbordar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig, voluntat de fer alguna cosa. Tinc ganes de veure'l. No tinc ganes de sortir de casa, amb aquest temps. Desig de menjar. És tard, i tinc gana. Perdre la gana. Agafar gana. de bona gana Amb molt gust, volenterosament. de mala gana A desgrat, amb repugnància. donar la gana [...]
