FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar amb barra. Quan es faci fosc, embarreu la porta. Tancar (una persona o un animal) en un lloc del qual no pot sortir. Han embarrat el bestiar. Refugiar-se. Estendre (les madeixes molles) en barres per assecar-les. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha aconseguit escapar-se. Els lladres s'han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts. Deslliurat d'un perill. Va sortir escàpol de l'accident del tren. Aquest blat ja és escàpol: no necessita més pluges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de passejar. Sortir a passeig. Vine a passeig amb mi. Lloc destinat, a propòsit, per a passejar-hi. Un passeig amb arbres a banda i banda. Carrer, avinguda o via d'una certa amplada, originalment destinat a passejar-hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb molt d'aire. Ha fet un matí molt airós. És un terrat, un puig, molt airós. De bon aire, graciós. És una noia molt airosa. Una torreta airosa. sortir airós de Reeixir amb lluïment, honor, en un afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (el peix) de la xarxa on està emmallat. Passava part de la nit a la platja, desemmallant sardines. El peix, sortir de la xarxa on està emmallat. Alguns peixos es desemmallen sols, en deixar la xarxa a coberta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar a l'acció de l'oreig, de l'aire. Orejar un vestit perquè se'n vagi una olor que l'impregna. Rebre l'acció de l'oreig, de l'aire. Sortir algú a donar un volt per orejar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (algú o alguna cosa) del lloc on està entaforat. Va desentaforar tot de roba vella del fons de l'armari. Algú o alguna cosa, sortir del lloc on està entaforat. En sentir la pudor de fum, els ratolins es desentaforaren. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (un fil, una corda, un objecte semblant) del forat, tub, etc., per on passa. Un fil, una corda, un objecte semblant, sortir del forat, tub, etc., per on passava. Se sentí el grinyol d'un forrellat que es despassava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al mig. Vosaltres poseu-vos aquí que jo seuré entremig. entremig de En mig de, entre. Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d'aquells homes. Ell va sortir d'entremig de la gent. [pl. -igs o -itjos] Interval 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banya petita, especialment que comença a sortir. Sortint cònic a la superfície d'una cosa que, ficat en el forat d'una altra, serveix per a tenir-la subjecta, per a agafar-la. Tros de branca trencada que resta en el tronc. Protuberància petita. [...]
