FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior del coll. Penjar per la gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag. Tinc mal a la gola. Tinc la gola inflamada. Té un os entravessat a la gola. Boca de certs animals. La gola del lleó. Fosc com una gola de llop. Pas estret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estarien ben contents amb la seva sort! Usat en plural, tots els qui, tots els que. Quants han arribat, que se'n vagin. Quants en comprem, ens els menjarem. uns quants Un cert nombre (de). En tinc uns quants de molt bons. Espera't uns quants dies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
passador. Dolor d'estómac. Dolor reumàtic. Tinc dolor a les cames. Sentiment penible que experimenta l'ànima, comparable al sofriment físic, causat per la pèrdua d'un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc. Un profund dolor, un dolor inconsolable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no està subjecte al domini d'altri, a un poder extern, a una autoritat arbitrària. Eren esclaus i van esdevenir persones lliures. Un país lliure. Un país on la premsa és lliure. Universitat lliure. Ciutat lliure. No constret per una obligació, un deure, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d'un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqüència d'aquella victòria. Obrar sense calcular les conseqüències. Proposició que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fiar o de fiar-se. És un home en qui tinc gran fiança. Penyora o garantia que hom dona en seguretat que hom complirà una obligació. Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d'una obligació principal. fiança carcellera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fabricat expressament com a joguina. Els reis li han dut un tren elèctric de joguina. de joguina Que per les seves dimensions reduïdes o per la seva poca categoria, sembla més per a jugar-hi que per a fer-ne un ús real. Em vull comprar un piano com Déu mana: el quetinc ara [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quan precedeix un adverbi, sol, o en altres casos en combinació amb a, expressa relacions que denoten: Direcció a. Vine cap aquí. Ves cap allà. Cap amunt. Cap avall. Cap a la dreta. Cap a l'esquerra. Me'n vaig cap a casa, quetinc tard. Au, cap a estudi, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Moviment, impuls, de l'ànima, produïts per causes espirituals. Sentiments d'amistat. És un home de bons sentiments. Els sentiments naturals. Estat de l'ànim afligit per un esdeveniment trist, dolorós. Tinc el sentiment de dir-vos que ho hem perdut tot. Manera d'apreciar. No havies [...]
