FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell no volador semblant a l'estruç però força més alt, de coll llarguíssim, que visqué a Nova Zelanda fins a èpoques recents i era l'espècie coneguda de major llargària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar (una nova), donar compte (d'alguna cosa). Li va reportar que l'havien titllat de mentider. Treure d'una acció, d'una empresa, etc., (un profit, un dany). És una acció meritòria: ell n'ha de reportar un gran honor. És una acció que li reportarà una gran fama [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de les diatomees, originada generalment per copulació, que alliberant-se de l'embolcall silici, augmenta força de volum i es transforma en una nova cèl·lula vegetativa tan grossa com les cèl·lules inicials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Melanèsia. Relatiu o pertanyent a la Melanèsia o als seus habitants. Grup de llengües austronèsiques parlades a la Melanèsia, la Micronèsia i Nova Guinea. Relatiu o pertanyent al melanesi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'operacions de sembra i d'implantació d'arbres i arbustos, i, si cal, de manteniment, que tenen per objecte el foment d'una nova coberta vegetal en una superfície denudada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de les tiges de blat, de sègol, d'ordi, etc., que romanen al camp després de la sega. Camp després de la sega abans que s'hi faci una nova operació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que minva. Lluna minvant. Interval de temps que s'escola entre la lluna plena i la lluna nova. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides al flanc sinistre de l'escut. Minvada 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a fondre. Refondre metalls. Refer enterament (un discurs, una comèdia, etc.) donant-li nova forma i disposició. Eliminar, allisar, planejar, (les parts sobreres resultants de tota mena d'encolades o d'aplacats). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina que estudia l'ordenació i la classificació dels discos fonogràfics. Llista de discos fonogràfics relatius a una matèria, a un autor o a un intèrpret. La discografia de Mozart, de la Nova Cançó. [...]
