FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument agrícola per a obrir solcs a la terra que és arrossegat per animals o per un tractor i es compon de rella, dental, cameta, camatimó i esteva. arada de pala Arada metàl·lica que consta de rella, ganiveta i pala, peça aquesta darrera que permet que girin els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (alguna cosa) s'obri o es rompi cedint a una pressió exterior. S'ha assegut sobre el timbal i l'ha esbotzat. El bagul, no el vam poder obrir; el vam haver d'esbotzar. Una cosa, rebentar-se per una pressió exterior. Del cop, la maleta es va esbotzar. La presa s'esbotzà per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada antigament d'obrir i de tancar el portal d'una ciutat, d'un palau, d'una presó, etc. Persona encarregada de cobrar el portalatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar produint un so desagradable. Vam sentir carrisquejar el pany i la porta es va obrir. carrisquejar de dents Fregar les dents de baix contra les de dalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Començar (un ordre de coses), obrir al públic, etc., especialment amb certa solemnitat. Inaugurar una exposició, un teatre, un ferrocarril. Inaugurar una estàtua. Inaugurar un nou règim. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrar per atènyer la consecució (d'un fi). Van intentar inútilment obrir la porta. Promoure (una acció judicial). Va intentar una demanda contra els propietaris del pis. [...]