Resultats de la cerca frase exacta: 83

Diccionari de la llengua catalana
61. estabilitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'estable. Persistència d'un estat estacionari. estabilitat atmosfèrica Estat de l'atmosfera en què una bombolla d'aire, obligada a separar-se del seu nivell d'equilibri, se sotmet a una força del fluid que l'envolta que la fa retornar al seu nivell inicial [...]
62. moble
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot transportar, s'aplica als béns. Objecte mòbil, pràctic o de guarniment, que forma part de l'equip estable d'una casa o un edifici. Tots els mobles del pis són de cirerer. Mobles de jardí. moble bar Moble per a guardar-hi els licors. Classe de càrrega [...]
63. organització
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació estable o estructurada de funcionament que comporta una interrelació entre les persones o grups que la componen, els quals posseeixen unes característiques que no són manifestes fora d'aquesta entitat. [...]
64. clímax
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gradació ascendent de la tensió dramàtica, en una obra literària, de teatre, de cinema, etc., i on es comencen a plantejar les solucions a la trama. Moment àlgid d'un procés. Etapa final d'una successió ecològica suposadament estable vers la qual tendeix un [...]
65. talús
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sediment solt sense esllavissar-se per efecte de la gravetat. talús natural Pendent que tendeix a prendre espontàniament la superfície d'una matèria granular amuntegada i estable. [...]
66. associació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sintagmàtica, paradigmàtica. Grup de classificació de la tipologia de la vegetació, que engloba les comunitats concretes que coincideixen entre elles per llur composició florística. Comunitat animal o vegetal estable, de composició definida, amb algunes espècies dominants, que [...]
67. descansar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descansar. Recolzar d'una manera estable, ésser suportat per alguna cosa. La volta descansa sobre dos murs fortíssims. Posar (una part del cos o un objecte) sobre una superfície que li fa de suport. Descansà el cap damunt del seu muscle i sanglotà. Va posar un genoll a terra i [...]
68. polaritat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
imant o dels terminals d'un generador i també comparar el potencial d'un punt del sistema amb el dels terminals. En quím., propietat d'un enllaç, d'un àtom, d'una molècula, per la qual existeix una separació estable de les càrregues positives i negatives. [...]
69. bosc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
silv., bosc model o ideal que té els valors que es consideren més convenients, de creixement, distribució d'arbres i volum d'existències. bosc primari Bosc natural estable, no alterat per l'home. bosc regular Bosc en què tots els arbres són gairebé de la mateixa [...]
70. amollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar afluixant. Amollar una corda. Anar baixant d'un lloc escorrent-se per una corda, una fusta, etc. Deixar anar, deixar lliure cessant de tenir agafat, tancat, detingut. El mestre ha amollat els nois una hora abans. amollar el bestiar Obrir-li l'estable perquè vagi a pasturar. Deixar [...]
Pàgines  7 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>