FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural del Rosselló. Natural de la Catalunya del Nord. Relatiu o pertanyent al Rosselló o a la Catalunya del Nord o als seus habitants. Dialecte oriental del català parlat a la Catalunya del Nord. Relatiu o pertanyent al rossellonès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble d'origen celta establert a les terres meridionals de l'actual Bèlgica. Natural de Valònia. Relatiu o pertanyent a Valònia o als valons. Dialecte francès, de forta influència germànica, parlat a Valònia. Relatiu o pertanyent al való. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia cisalpina. Natural de la Ligúria. Relatiu o pertanyent a la Ligúria o als lígurs. Dialecte italià parlat a la Ligúria. Relatiu o pertanyent al lígur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l'illa de Xipre. Natural de l'illa de Xipre. Relatiu o pertanyent a l'illa de Xipre o als xipriotes. Dialecte grec parlat a Xipre. Relatiu o pertanyent al xipriota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Aragó. Relatiu o pertanyent a Aragó o als seus habitants. Llengua romànica parlada a l'àrea septentrional d'Aragó. Dialecte de l'espanyol parlat a Aragó. Relatiu o pertanyent a l'aragonès. Relatiu o pertanyent a la Corona d'Aragó, als seus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a Èol, déu del vent. Relatiu o pertanyent al vent o a l'acció del vent. Energia eòlica. Mode de la música grega. Relatiu o pertanyent a Eòlia. Dialecte del grec antic. Relatiu o pertanyent a l'eòlic. Que es caracteritza pel fet de tenir dues volutes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'Àtica. Relatiu o pertanyent a l'Àtica o als seus habitants. Dialecte del grec antic que es parlava a Atenes a l'època clàssica. Relatiu o pertanyent a l'àtic. Pur, simple i d'una elegància refinada, s'aplica a un estil literari o artístic. Pis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l'Alguer i a la comarca murciana del Carxe. Relatiu o pertanyent al català. català central Dialecte oriental del català parlat en una part del Principat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de parlar. Manera de pronunciar, d'expressar-se. Si li lleves el bell parlar, no en resta res. Té un parlar dolç. Té un parlar franc, insinuant. Modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de València o del País Valencià. Relatiu o pertanyent a València o al País Valencià o als seus habitants. Dialecte occidental del català parlat al País Valencià. Relatiu o pertanyent al valencià. valencià apitxat Subdialecte del [...]