FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que és degut per algú, especialment en un compte corrent. dèbit conjugal Conjunt de deures matrimonials tocant a la propagació de l'espècie, segons la moral catòlica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que usa paraules no respectuoses. Que manca grollerament al respecte degut a un altre. Un dependent insolent. Que implica manca de respecte. Una paraula insolent. Una conducta insolent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment degut a una causa interna. Conjunt dels moviments automàtics per efecte d'un llarg aprenentatge. Interpretació errònia d'un fenomen a causa de modificacions subjectives degudes a la percepció, l'actitud, el marc de referència, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos, degut a una causa exterior. Tots els qui anaven dins l'autobús van caure de la batzegada quan el conductor frenà sobtadament. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinat, que es calcula fent la mitjana, per exemple de cinc anys. creixement mitjà anual Creixement global d'un arbre o d'una massa forestal dividit per l'edat. creixement primari Creixement degut al punt vegetatiu. creixement secundari Creixement degut a l'activitat del càmbium, que fa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So degut a una ressonància. Fet d'ésser una cosa granment esmentada, divulgada. Fou un fet que tingué gran ressò. fer-se ressò d'alguna cosa Servir de divulgador d'idees o de fets aliens. Tots els mitjans de comunicació se'n feren ressò. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Un animal, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg. El gat roncava plàcidament a la vora del foc. roncar a algú els budells Algú, tenir gana. Els coloms [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de colors semblant al de l'iris que presenten certs cossos, com els minerals, les bombolles de sabó, el nacre, el plomatge de certs ocells, degut a fenòmens d'interferència i difracció dels rajos de llum. Conjunt de bandes, sovint de color verd o rosa, paral·leles als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que inspira simpatia. L'Alfred no m'és simpàtic. És una persona molt simpàtica. Degut a la simpatia. Sons simpàtics. Afecció simpàtica d'un òrgan. Relatiu o pertanyent al sistema simpàtic. gran simpàtic Part del sistema nerviós vegetatiu [...]