FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un capot, mantell, etc., destinada a cobrir el cap, generalment de forma cònica i prou ampla perquè amb facilitat pugui ésser tirada sobre el cap o deixada penjar enrere. Lligadura amb què les dones de muntanya es cobrien el cap, consistent en un saquet obert per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en el cabell tirant el d'una banda cap a un costat i el de l'altra cap al costat oposat. Fer-se, partir-se, la clenxa. Clenxa al mig, al costat. Ratlla de color diferent que hi ha al cap o en el coll d'algun animal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. Becaina. Cop de cap. Li han partit el llavi d'una cabotada. Acció pròpia d'un cabota, d'un tossut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de peixos condrictis, de cos més o menys aplanat, amb 5 fenedures branquials situades a la cara ventral del cap, amb les aletes pectorals amples i soldades als costats del cap, que inclou el peix serra, les tremoloses i les rajades. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carabassa buida que es fa servir de recipient per a líquids, sal, etc. Cap1 2 1. Posar-se una cosa dins el carabassot. Bony al cap com a conseqüència d'un cop. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dirigit cap a la punta de l'escut i no en direcció al cap, com és habitual. Un xebró revessat. Una estrella revessada. En heràld., invertit en senyal de dol. Un escut revessat. [...]