FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un mirall o una superfície llisa, donar, per reflexió, la imatge (d'algú, d'un objecte). L'estany emmirallava els estels. Algú o alguna cosa, reflectir-se en un mirall o en una superfície llisa. Els pins del voltant s'emmirallaven en l'aigua quieta de l'estany. Prendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol secundari que es posa a vegades sota el títol principal. En cin., breu text intercalat entre les seqüències d'un film mut. Escrit que apareix en una sobreimpressió al peu de la imatge d'un film i tradueix els diàlegs originals a una altra llengua. Escrit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imatge pintada, en baix relleu o en mosaic, de Jesucrist, de la Mare de Déu, d'un sant o d'una santa, especialment d'estil bizantí. Signe que representa una realitat, amb què té una relació de semblança. En inform., símbol que apareix en pantalla per a presentar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar la imatge mental (d'algú o d'alguna cosa) a partir d'alguns estímuls. El teu germà és molt diferent de com l'imaginava. Me la imaginava molt més gran, la ciutat! Concebre, inventar. Ha imaginat una màquina curiosa. La bellesa d'aquells indrets no es pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soldat capturat a l'enemic. En aquella batalla els férem més de cent presoners. L'ocell presoner a la gàbia. Tenia l'atenció presonera d'una imatge encisadora. Caragol cilíndric amb els dos caps roscats i la part central llisa que per un cap va collat a una peça a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La part més santa d'un temple. El santuari de Júpiter. Edifici consagrat a les cerimònies pròpies d'una religió. A Cesarea hi hagué un santuari dedicat al déu Pan. Església, capella, on es venera una marededeu o la imatge o la relíquia d'un sant, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cercle lluminós pintat al voltant del cap d'una imatge santa. Contorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada. Cercle lluminós que envolta un objecte. Llum blavosa que apareix al voltant de les llànties quan l'aire de la mina conté grisú. Glòria que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell d'impressió, d'enregistrament, de reproducció i de transmissió d'imatges. càmera clara Aparell òptic en què, per mitjà d'una lent, s'obté una imatge dels objectes exteriors. càmera cinematogràfica Aparell de presa de vistes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retícula opaca molt fina que es disposa entre la placa sensible i l'objectiu en fer un fotogravat, per a convertir una imatge en un conjunt de punts que fa possible l'obtenció de tons mitjans en els gravats directes o autotípies. Conjunt de píxels o línies explorades que cobreixen [...]
